Des del nostre bloc volem acompanyar en el sentiment a totes les families afectades per l'esfondrament dissabte passat del túnel de bateig del camp de Beisbol de Sant Boi. Des d'aquí ens agradaria donar el pesa'm i tots els nostres ànims a les familes dels 4 nens que hi van perdre la vida.
dimarts, 27 de gener del 2009
dimarts, 20 de gener del 2009
PARTE MÈDIC D'ÚLTIMA HORA
El jugador Jordi Ribot Reverter pateix una distenció del lligament rotulià amb desgarrament del lligament lateral interior i tendinitis. Tot i que el diagnòstic sona fatal, segons els serveis mèdics del club el temps estimat de baixa és "només" de 4 a 6 setmanes. Esperem que es recuperi bé i estigui a disposició de l'equip per al tram final de la temporada.
ÚTIMS PARTITS
Bé, al igual que amb l'últim partit, la veritat és que les ganes que tinc d'escriure la crònica són nul.les. I no es deu al resultat del partit sino a la situació que els envoltava. Aixi que plagiaré les paraules del mail del Dani i llestos:
Vam anar a jugar 7 (5 de l'equip + 2 "espontanis" que va reclutar el capi). Vam aguantar dignament tota la primera part fins al punt que crec que al descans guanyàvem i tot, això ja ho confirmarà el Ferran amb la seva crònica setmanal (si, ho confirmo, 21-18). Malgrat tot, el Jordi es va lesionar al genoll al segon quart (per cert nano, com està el tema??), i érem només 6.
Aleshores, a la segona part es van posar a defensar individual 3/4 de camp i van carregar encara més el rebot i les jugades pels seus pívots. Conclusió: derrota amarga per 20 punts, perquè amb tots els nostres pivots i una mica de rotacio exterior ja veuríem que hauria passat. Però bé, això ja és especulació! :) Dani Armada.
Del partit d'aquesta setmana que sàpigueu que juguem contra Fondo, un equip que arriba precedit d'una fama de durs (en tots els aspectes) així que ja cal que anem amb compte (en tots els aspectes tmb). Aquesta última setmana van guanyar a Iris-Sol Casagemes que són els líders que anaven imbatuts. Per cert, el proper partit és precisament contra Iris el diumenge de la setmana vinent...
Vam anar a jugar 7 (5 de l'equip + 2 "espontanis" que va reclutar el capi). Vam aguantar dignament tota la primera part fins al punt que crec que al descans guanyàvem i tot, això ja ho confirmarà el Ferran amb la seva crònica setmanal (si, ho confirmo, 21-18). Malgrat tot, el Jordi es va lesionar al genoll al segon quart (per cert nano, com està el tema??), i érem només 6.
Aleshores, a la segona part es van posar a defensar individual 3/4 de camp i van carregar encara més el rebot i les jugades pels seus pívots. Conclusió: derrota amarga per 20 punts, perquè amb tots els nostres pivots i una mica de rotacio exterior ja veuríem que hauria passat. Però bé, això ja és especulació! :) Dani Armada.
Del partit d'aquesta setmana que sàpigueu que juguem contra Fondo, un equip que arriba precedit d'una fama de durs (en tots els aspectes) així que ja cal que anem amb compte (en tots els aspectes tmb). Aquesta última setmana van guanyar a Iris-Sol Casagemes que són els líders que anaven imbatuts. Per cert, el proper partit és precisament contra Iris el diumenge de la setmana vinent...
dimecres, 17 de desembre del 2008
CÓMO MARIA JESÚS Y SUS PAJARITOS...
I us preguntareu: Qui coi és aquesta Maria Jesús? I qui collons són aquests pajaritos? Per saber la resposta a aquestes preguntes ens en hem d'anar 25 anys enrera...
Aiii, quins temps aquells en els que somiavem ser Oliver o Benji i que el lloc del nostre cos on teniem més cabell era a sobre del cap... En fi, tot i que erem molt petits, si fem memòria segur que recordarem aquell ball ridícul en que nois i noies feien moure els braços i remenaven el culet al ritme de "pajaritos a bailar, cuando acabas de nacer, tu colita hay que mover...". Doncs la mare de tal aberració va ser una tal "Maria Jesús" que es va fer famosa pels seus concerts d'acordió. I vosaltres direu: això que coi te a veure amb el partit de la setmana passada? Doncs tot. Perquè deu ni do el concert d'acordió que ens vam marcar a Montigalà i que de poc no ens costa fer el major dels ridículs de la temporada... Venga, al lio:
Tarda freda i 2 baixes d'última hora a afegir a la ja sabuda de Natxo Barrau; Franzoni amb permís de paternitat i Héctor amb, segons ell: "una migraña horrible después de una noche de timbas de poquer", en fin, sin comentarios... Així doncs erem 9 per enfrontar-nos amb un dels cuers de la categòria que, a més a més, només presentava 6 homes a la seva plantilla.
Ens vam conjurar per sortir concentrats i a tope des del inici per tal de no haver de recòrrer a una altra remuntada èpica com la semana anterior, i per Déu que ho vam conseguir. L'equip va sortir enxufadíssim (sobretot el Lario amb 3/3 en triples seguidets), defensant dur, robant pilotes, i sortint al contraatac. D'aquesta manera va ser fàcil fer la primera estirada al marcador: 21-7 al final del primer quart.
Ara bé... segon quart: debacle total. Fosa de ploms total en atac i baixada del nivell defensiu... Conseqüència, a 2 minuts del descans sen's havien posat a tan sols 2 punts. Encara ho vam poguer arreglar una miqueta abans del descans per marxar al final amb 5 puntets d'avantatge. Cal destacar que en aquest final de període i sense que serveixi de precedent, per fi vam conseguir dur a terme una petita indicació tàctica feta des de la banqueta. A falta de 10 segons, un canvi tàctic: surt Torres entra Lario. Per una última jugada pensada perquè el Lario es quedi sol a la cantonada i provi el triple esgotant el temps. Vale que el triple no va entrar... però la jugada va ser perfecte.
Mitja part. Conjura. Ràbia. Repetició de l'equip titular i altre cop estirada cap amunt. En un tres i no res vam començar a fer punts altre cop fins a un màxim aventatge de +15 posant un 45-30 a falta de 1 minut per acabar el tercer quart. A partir d'aquí... altre cop arronssada!!!
En un últim quart per oblidar, vam dilapidar tot l'avantatge que teniem. I això, tenint en compte que l'equip rival es va quedar amb només 5 homes perquè un dels seus integrants va marxar del camp a mitjans del 3r quart (devia tenir pressa per veure el derbi l'home...). Se'm fa difícil rescatar absolutament res que fessim bé en aquest últim quart. Al final, amb tan sols 2 punts d'avantatge, i amb l'equip rival amb 4 homes per l'exclusió per personals d'un dels seus jugadors, ni tan sols vam saber jugar intel.ligentment l'última possessió. I és que a falta de 10 segons, amb possessió i jugant 5 contra 4 vam demanar un temps mort per dir 2 coses: Una indicació: jugar a les cantonades fins que s'acabi el partit; Una ordre clara: NO TIRAR!!! I que vam fer? Doncs més o menys això:
Pilota de banda, ningú obert, passada arriscada, pseudopèrdua de pilota, recuperació, encegada i ...cap a dins!!! (Que fas!!!!!!!!!??????)
Piiiiiiiiiip!!! Falta. (Ufffffff).
Dos tirs pel Maní a falta de 4 segons (Dios...).
Falla el primer (DIOOOOS).
Falla el segon!!! (SOCORS!!!).
Rebot defensiu i...
Menys mal que el llençament a la deseperada no va entrar perquè la cara de tontos que sen's haguès quedat haguès estat digne de ser immortalitzada... I és que no n'aprenem. És un dels milers de mals endèmics de l'equip (aclaració: l'alcoholisme no computa com a mal, la gula... només a vegades). Es demana temps mort, es parlen les coses. I després sortim al camp i amnèsia total. Ens passa a tots... Ni un se'n salva.
Bé, quedem-nos amb lo bò: un partit més, una victòria més. Important, ja que és rival directe per la permanència. Partit amb bona assistència de jugadors. Realment es va notar la profunditat de banqueta. Ja m'agradaria a mi veure com haguès acabat això si haguèssim sigut 7...
Bé nois, només dir-vos que ens queda un partit més abans de Nadal i després... ai després!!! La cuesta de Enero es preveu dura de veritat. Juguem contra els rivals més forts, l'un darrera l'altre i després d'un mes sense tocar pilota... Però com deia el final d'aquell llibre de Michael Ende : "Eso ya formará parte de otra historia..."
Aiii, quins temps aquells en els que somiavem ser Oliver o Benji i que el lloc del nostre cos on teniem més cabell era a sobre del cap... En fi, tot i que erem molt petits, si fem memòria segur que recordarem aquell ball ridícul en que nois i noies feien moure els braços i remenaven el culet al ritme de "pajaritos a bailar, cuando acabas de nacer, tu colita hay que mover...". Doncs la mare de tal aberració va ser una tal "Maria Jesús" que es va fer famosa pels seus concerts d'acordió. I vosaltres direu: això que coi te a veure amb el partit de la setmana passada? Doncs tot. Perquè deu ni do el concert d'acordió que ens vam marcar a Montigalà i que de poc no ens costa fer el major dels ridículs de la temporada... Venga, al lio:
Tarda freda i 2 baixes d'última hora a afegir a la ja sabuda de Natxo Barrau; Franzoni amb permís de paternitat i Héctor amb, segons ell: "una migraña horrible después de una noche de timbas de poquer", en fin, sin comentarios... Així doncs erem 9 per enfrontar-nos amb un dels cuers de la categòria que, a més a més, només presentava 6 homes a la seva plantilla.
Ens vam conjurar per sortir concentrats i a tope des del inici per tal de no haver de recòrrer a una altra remuntada èpica com la semana anterior, i per Déu que ho vam conseguir. L'equip va sortir enxufadíssim (sobretot el Lario amb 3/3 en triples seguidets), defensant dur, robant pilotes, i sortint al contraatac. D'aquesta manera va ser fàcil fer la primera estirada al marcador: 21-7 al final del primer quart.
Ara bé... segon quart: debacle total. Fosa de ploms total en atac i baixada del nivell defensiu... Conseqüència, a 2 minuts del descans sen's havien posat a tan sols 2 punts. Encara ho vam poguer arreglar una miqueta abans del descans per marxar al final amb 5 puntets d'avantatge. Cal destacar que en aquest final de període i sense que serveixi de precedent, per fi vam conseguir dur a terme una petita indicació tàctica feta des de la banqueta. A falta de 10 segons, un canvi tàctic: surt Torres entra Lario. Per una última jugada pensada perquè el Lario es quedi sol a la cantonada i provi el triple esgotant el temps. Vale que el triple no va entrar... però la jugada va ser perfecte.
Mitja part. Conjura. Ràbia. Repetició de l'equip titular i altre cop estirada cap amunt. En un tres i no res vam començar a fer punts altre cop fins a un màxim aventatge de +15 posant un 45-30 a falta de 1 minut per acabar el tercer quart. A partir d'aquí... altre cop arronssada!!!
En un últim quart per oblidar, vam dilapidar tot l'avantatge que teniem. I això, tenint en compte que l'equip rival es va quedar amb només 5 homes perquè un dels seus integrants va marxar del camp a mitjans del 3r quart (devia tenir pressa per veure el derbi l'home...). Se'm fa difícil rescatar absolutament res que fessim bé en aquest últim quart. Al final, amb tan sols 2 punts d'avantatge, i amb l'equip rival amb 4 homes per l'exclusió per personals d'un dels seus jugadors, ni tan sols vam saber jugar intel.ligentment l'última possessió. I és que a falta de 10 segons, amb possessió i jugant 5 contra 4 vam demanar un temps mort per dir 2 coses: Una indicació: jugar a les cantonades fins que s'acabi el partit; Una ordre clara: NO TIRAR!!! I que vam fer? Doncs més o menys això:
Pilota de banda, ningú obert, passada arriscada, pseudopèrdua de pilota, recuperació, encegada i ...cap a dins!!! (Que fas!!!!!!!!!??????)
Piiiiiiiiiip!!! Falta. (Ufffffff).
Dos tirs pel Maní a falta de 4 segons (Dios...).
Falla el primer (DIOOOOS).
Falla el segon!!! (SOCORS!!!).
Rebot defensiu i...
Menys mal que el llençament a la deseperada no va entrar perquè la cara de tontos que sen's haguès quedat haguès estat digne de ser immortalitzada... I és que no n'aprenem. És un dels milers de mals endèmics de l'equip (aclaració: l'alcoholisme no computa com a mal, la gula... només a vegades). Es demana temps mort, es parlen les coses. I després sortim al camp i amnèsia total. Ens passa a tots... Ni un se'n salva.
Bé, quedem-nos amb lo bò: un partit més, una victòria més. Important, ja que és rival directe per la permanència. Partit amb bona assistència de jugadors. Realment es va notar la profunditat de banqueta. Ja m'agradaria a mi veure com haguès acabat això si haguèssim sigut 7...
Bé nois, només dir-vos que ens queda un partit més abans de Nadal i després... ai després!!! La cuesta de Enero es preveu dura de veritat. Juguem contra els rivals més forts, l'un darrera l'altre i després d'un mes sense tocar pilota... Però com deia el final d'aquell llibre de Michael Ende : "Eso ya formará parte de otra historia..."
dimarts, 9 de desembre del 2008
I MÉS DOBLES...
Bé nois, sembla que aquesta nova secció està causant furor entre les masses... Ara és el nostre estimat base, el Dani, el que s'arrenca amb aquesta proposta. Jutjeu vosaltres mateixos.
dijous, 4 de desembre del 2008
JA ELS TENIM AQUÍ!!!
Bé, a falta de jornada per la setmana vinent havíem d'inventar alguna cosa per omplir el bloc... I ara que arriba el Nadal, què millor que oficialitzar el llançament dels 2 nous ninotets de diables que podreu trobar a les millors botigues aquestes festes.
El primes arriba amb un any de retard. Ell és: "Carlos el saltimbanqui". Com podreu veure porta equipades unes molles que li permeten fer salts descomunals. Cal anar amb compte ja que diuen que si l'equipes amb el complement "Voll Damm" els resultats poden ser imprevisibles...
El segon és una novetat d'aquest any: "Héctor" el Call of Duty man. Equipat amb el seu llençaflaaaameeeeeeeeeees, aspira a Rookie de la temporada. Porta les cames articulades perquè pugui fer la seva mundialment famosa "finta de la grulla"...
Si tenen el mateix éxit a les botigues que a la pista de bàsquet segur que ens forrem amb el Merchandising!!!
dilluns, 1 de desembre del 2008
INCREÍBLE, DESCOMUNAL, AL.LUCINANT, INDESCRIPTIBLE, FANTÀSTIC, APOTEÒSIC, IMPRESSIONANT, SENSACIONAL, APOTEÒSIC, EXTRAORDINARI, ESPECTACULAR,IMMENS...
... gegant, ciclopí, exorbitant, enorme, colossal, tremebund, químeric, etc... Podria estar fins demà que no se m'acabarien mai els adjectius per descriure el partit d'aquest cap de setmana. És difícil explicar amb paraules el que va succeïr dissabte al camp de Llefià, però provaré de fer-ho el millor que pugui...
De primeres encaravem el partit amb unes perspectives diferents a les de les dues últimes setmanes: vam ser 11 jugadors (tot i que el Rul i el Torres van arribar al final del 1r quart), el que ens va permetre poder defensar amb més intensitat, no tant preocupats per les personals i posar en pràctica diferents variants tàctiques.
El primer quart va ser intens. En atac vam estar força encertats (sobretot l'Albert, 8 punts amb 2 triples en aquest període), però la fragilitat del nostre rebot defensiu i l'alt percentatge de llençament de l'equip rival (sobretot del seu número 6, que ens va cascar 3 triples seguits) ens va condemnar a tancar el parcial amb un 15-21.
Al segon quart vam moure banqueta i vam pujar un punt la intensitat. Tot i que els rival continuaven enxufant-les, nosaltres vam respondre sobretot a base de penetracions del Dani, llençaments de l'Albert i rebots i canastes fàcils dels pivots. Parcial de 21-19 per marxar al descans 4 punts per sota: 36-40. Tot i estar realitzant un bon partit en atac (menys el negat que aquí us parla que havia fallat tot el que havia tirat i a més amb alguna pedra que no va arribar a tocar ni aro...) continuavem perdent, en gran part per l'encert dels rivals. Només quedava apretar les dents i sortir a mort a la segona part.
I que va passar al 3r quart??? Doncs la pàjara de sempre!!! El 6 cosint-nos a triples i el 14 tallant pel mig de la zona ens van enxufar un parcial de 6-20 que marcava el màxim aventatge visitant a falta d'un minut per arribar a l'últim quart: 42-60. I aquí va començar a aparèixer la verge... Primer disfressada de Dani que, tirant de coratge, va decidir passar al plan B: tàctica Juan Palomo. 6 puntets ell solet en un minut que van deixar el marcador amb un 48-61 al final del tercer quart.
Ara bé lo bò nanus... Últim quart, 13 punts a sota i possessió pels Gimesport. Algú va tenir la idea feliç de canviar la nostre defensa; Sacrilegi!!! El pilar del nostre joc, allò en que es fonamenta tot l'equip, la gran 2-1-2 que ha deixat en menys de 50 punts a la majoria d'equips amb els que ens hem enfrontat estava sent qüestionada!!! Així doncs, vam sortir a pista amb un 5 format per Dani, Manel, Albert, Rulo i Jordi, i vam passar a defensa 3-2. El que va passar després ja forma part de la historia d'aquest equip. Un tir lliure del Dani, un triple de l'Albert, dos canastes després de rebot ofensiu del Jordi (immens) i un 56-63 al marcador. L'equip rival es topava un i altre cop amb la nostre defensa exterior. Els que ens ho miràvem desde la banqueta ens moriem de ganes de jugar però qualsevol tocava res tal i com estavem jugant... Tot just un relleu entre els homes alts i prou (el Jordi i el Rulo estàven a punt de trallar...). Ells no podien llençar amb comoditat i no trobaven els espais dins de la zona. Fins que va sorgir altre cop la figura del 14 de l'equip rival que en tres jugades consecutives absolutament clavades, va tallar pel mig de la zona per anotar 6 punts seguidets . 56-67 a falta de 4 minuts pel final del partit. Però que vam fer nosaltres? Baixar els braços? NO! Tot el contrari!!! Les següents jugades: 2 puntets del Lario, triple de'n Manel, 2 tirs lliures del Dani, recuperació i dos puntets més de'n Maní al contraatac i per acabar... triplazo de l'Albert (el cinquè de la tarda) d'aquells que li agraden a ell, tot just arribant a camp contrari i amb un rival puntejant-li el tir. 68-67!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Parcial de 12-0 en 3 minuts!!!!!!! L'equip rival estava entre flipant i desquiciat. Això va provocar que entressin en un cercle vicios: l'àrbitre va assenyalar una tècnica a la seva banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una altra tècnica a la banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una desqüalificant per al número 14... Total: 6 tirs lliures i banda per nosaltres. L'Albert es va encarregar de ficar-ne 5 i a la següent jugada el Dani va provocar la cinquena falta d'un altre dels rivals i va anotar 2 puntets més de tir lliure per deixar el parcial en un bonic 19-0. A l'última jugada del partit, i ja sense defensar, encara ens van clavar un altre triple per posar el 75-70 que reflectia el marcador al final.
De primeres encaravem el partit amb unes perspectives diferents a les de les dues últimes setmanes: vam ser 11 jugadors (tot i que el Rul i el Torres van arribar al final del 1r quart), el que ens va permetre poder defensar amb més intensitat, no tant preocupats per les personals i posar en pràctica diferents variants tàctiques.
El primer quart va ser intens. En atac vam estar força encertats (sobretot l'Albert, 8 punts amb 2 triples en aquest període), però la fragilitat del nostre rebot defensiu i l'alt percentatge de llençament de l'equip rival (sobretot del seu número 6, que ens va cascar 3 triples seguits) ens va condemnar a tancar el parcial amb un 15-21.
Al segon quart vam moure banqueta i vam pujar un punt la intensitat. Tot i que els rival continuaven enxufant-les, nosaltres vam respondre sobretot a base de penetracions del Dani, llençaments de l'Albert i rebots i canastes fàcils dels pivots. Parcial de 21-19 per marxar al descans 4 punts per sota: 36-40. Tot i estar realitzant un bon partit en atac (menys el negat que aquí us parla que havia fallat tot el que havia tirat i a més amb alguna pedra que no va arribar a tocar ni aro...) continuavem perdent, en gran part per l'encert dels rivals. Només quedava apretar les dents i sortir a mort a la segona part.
I que va passar al 3r quart??? Doncs la pàjara de sempre!!! El 6 cosint-nos a triples i el 14 tallant pel mig de la zona ens van enxufar un parcial de 6-20 que marcava el màxim aventatge visitant a falta d'un minut per arribar a l'últim quart: 42-60. I aquí va començar a aparèixer la verge... Primer disfressada de Dani que, tirant de coratge, va decidir passar al plan B: tàctica Juan Palomo. 6 puntets ell solet en un minut que van deixar el marcador amb un 48-61 al final del tercer quart.
Ara bé lo bò nanus... Últim quart, 13 punts a sota i possessió pels Gimesport. Algú va tenir la idea feliç de canviar la nostre defensa; Sacrilegi!!! El pilar del nostre joc, allò en que es fonamenta tot l'equip, la gran 2-1-2 que ha deixat en menys de 50 punts a la majoria d'equips amb els que ens hem enfrontat estava sent qüestionada!!! Així doncs, vam sortir a pista amb un 5 format per Dani, Manel, Albert, Rulo i Jordi, i vam passar a defensa 3-2. El que va passar després ja forma part de la historia d'aquest equip. Un tir lliure del Dani, un triple de l'Albert, dos canastes després de rebot ofensiu del Jordi (immens) i un 56-63 al marcador. L'equip rival es topava un i altre cop amb la nostre defensa exterior. Els que ens ho miràvem desde la banqueta ens moriem de ganes de jugar però qualsevol tocava res tal i com estavem jugant... Tot just un relleu entre els homes alts i prou (el Jordi i el Rulo estàven a punt de trallar...). Ells no podien llençar amb comoditat i no trobaven els espais dins de la zona. Fins que va sorgir altre cop la figura del 14 de l'equip rival que en tres jugades consecutives absolutament clavades, va tallar pel mig de la zona per anotar 6 punts seguidets . 56-67 a falta de 4 minuts pel final del partit. Però que vam fer nosaltres? Baixar els braços? NO! Tot el contrari!!! Les següents jugades: 2 puntets del Lario, triple de'n Manel, 2 tirs lliures del Dani, recuperació i dos puntets més de'n Maní al contraatac i per acabar... triplazo de l'Albert (el cinquè de la tarda) d'aquells que li agraden a ell, tot just arribant a camp contrari i amb un rival puntejant-li el tir. 68-67!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Parcial de 12-0 en 3 minuts!!!!!!! L'equip rival estava entre flipant i desquiciat. Això va provocar que entressin en un cercle vicios: l'àrbitre va assenyalar una tècnica a la seva banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una altra tècnica a la banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una desqüalificant per al número 14... Total: 6 tirs lliures i banda per nosaltres. L'Albert es va encarregar de ficar-ne 5 i a la següent jugada el Dani va provocar la cinquena falta d'un altre dels rivals i va anotar 2 puntets més de tir lliure per deixar el parcial en un bonic 19-0. A l'última jugada del partit, i ja sense defensar, encara ens van clavar un altre triple per posar el 75-70 que reflectia el marcador al final.
Conclusions del partit? Moltes, masses potser per analitzarles ara i aquí. Jo em quedo amb el subidón de adrenalina que encara em dura i la sensació que si som un mínim de jugadors (entre 9 i 11) ens ho passem tots molt millor perquè no patim al camp, podem sortir a gaudir del partit i això es tradueix en bon joc i, de vegades, en victòries.
La frase del partit: En el minuto 10 del 4o período el jugador visitante nº14 (RODRIGUEZ, V) fué descalificado por decirme textualmente: "Ves a joder a tu prima, capulllo". Sin más que añadir. R, Gallardo dixit (àrbitre del partit, comentari reflectit a l'anvers de l'acta).
Pos eso... sin más que añadir jo tampoc, em despedeixo fins a la propera crònica d'aquí a dues setmanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
