TRAVESSANT FRONTERES

Com tots haureu pogut comprovar, el nostre bloc ha travessat l'àmbit del nostre propi equip i comença a generar expectació a altres equips de la lliga. Uns vells coneguts, els Pánxings, han postejat al nostre bloc deixant els seus comentaris i opinions. Qué com ens han trobat? Ni puta idea! Haurem d'esperar que ells mateixos ens ho diguin per esbrinar-ho. Però per no quedar-nos enrere jo ja he contestat un parell de post al seu i us convido a la resta a fer el mateix. La seva adreça és: http://foros.acb.com/viewtopic.php?t=319171&postdays=0&postorder=asc&start=315
Em fà una mica d'envejeta sana veure la de gent que opina en el seu bloc, però em consola el fet de que el nostre és infinitament més guapo!!! Ara bé, quin és l'objectiu d'un bloc? Que sigui guapo o que la gent hi participi? No entrarem al debat perquè em deprimiré...

Visitar-nos mutuament els nostres espais ens pot servir tant per conèixer coses sobre la resta d'equips (ells no fan cròniques però comenten coses sobre els partits; jugadors bons del rival, tipus de joc, etc...) com per generar un bon rotllo i/o una competitivitat sana que ens ajudi en els nostres habituals piques entre equips. De moment ells han "plagiat" la nostra idea d'analitzar els rivals de la temporada, un analisi que us animaria a llegir. Ara bé, veient l'analisi que fan de nosaltres no se si ens podriem refiar gaire dels seus scouters... Aquí us la deixo:

diables....ya los conocemos del año pasado, es un partido duro que tendremos que ganar como sea. y si puede ser sin prorrogas mejor....la vuelta solo pudisteis ir 5 y aun asi solo perdisteis de 3 o 4 y con problematica de arbitro......contando que tp teniamos amanu en nuestras filas...no podemos dejar escapar este partido.equipo que ami parecer estaran en los puestos altos de media tabla, peligrosos si cojen raxas de victorias.

Media alta nanus... media alta...

YES WE CAN!!!

Si nois, com diria el nou presi dels USA: We Can. O com li agradava dir als de la cuatro aquest estiu: PODEMOS!!! Us ho mireu com vulgueu aquest cap de setmana em fet el que alguns pensaven que trigariem a conseguir o fins i tot que no arribariem a conseguir mai: guanyar un partit a 2a. I va ser contra un dels equips teòricament més difícils, i dic teòricament perquè la veritat és que han canviat molt l'equip i vista la temporada que porten, patiran per no baixar a tercera... Bé tan se val, una victòria és una victòria. Comencem amb la crònica:

El partit es preveia dur, molt dur. La pista i el rival eren coneguts i cap de les dues coses convidava a l'optimisme. Els Pares Carmelites havien baixat de primera i ens havien pegat un parell de repassos ben bons als partits amistosos que havíem jugat contra ells. Però el que no sabíem és que aquest equip ha entrat en un procés de renovació, ja que molts jugadors han passat de la trentena i ara tenen més obligacions familiars (us sona això??? quina por nois...). L'equip que els ha quedat, tot i no ser dolent del tot, no té ni la qualitat individual ni el joc d'equip que havien exhibit en èpoques anteriors.

El partit va començar com ha de ser un bon cafè a les 7h del matí: espès, espès. Amb el Dani a la banqueta la veritat és que al Maní i a mi ens faltava claredat d'idees alhora de moure la pilota. Tot això va provocar un primer quart tosc que es va resoldre a favor nostre gràcies sobretot a la feina fosca dels pivots.

Al segon quart la cosa va canviar una miqueta. Seguiem entonats en defensa i vam començar a carburar en atac. Set puntets del capi, gairebé consecutius, les entrades del Dani, la intensitat de'n Maní i els rebots dels pivots ens van fer arribar al descans amb un petit avantatge. No estàvem jugant tant bé com els partits anteriors però ho estàvem treient endavant.

El tercer quart va començar força bé. Aviat vam agafar 10 puntets d'avantatge i la cosa pintava bé... fins que l'àrbitre va pitar la 5a personal a l'únic jugador interior amb cara i ulls que tenien els Carmelites. Fins llavors ell solet havia carregat de faltes als nostres pivots i fet uns quants puntets. Al ser eliminat l'àrbitre devia pensar que el partit es desequilibrava i va començar a aplicar la llei de la compensació... Taps legals del Jordi, robos de pilota de'n Manel, defenses del Natxo, etc... tot acabava igual: PIIIIIIIIIIIP!!! Falta. Dos tirs. Tot això combinat amb una defensa més agresiva i adelantada per part de l'equip rival, ens va fer posar nerviosos i poc a poc, tir lliure a tir lliure, ens van començar a remuntar el partit fins a posar-se a 2 puntets.

Començavem l'últim quart amb el marcador apretat i el culet estret. Però quan més peluda semblava la cosa, i per un cop a la vida, va treure el millor de nosaltres mateixos. En defensa zona adelantada, intensa, increíble. I en atac dos triples consecutius de la metralleta de'n Maní, i quan aquest va ser eliminat per faltes, 6 puntets més del capi amb contratacs, rebots ofensius i intensitat redoblada. Conseqüència: parcial de 4-16 a l'últim quart i victòria per 53 a 40.

La frase del partit: No va al gimnasio? Pues que corra el Cabrón, que corra!!! (Jordi & Rul dixit quan jo demanava el canvi al segon quart amb la mà a la panxa i mort de flato després de córrer 3 contraatacs seguits).

DOBLES DE L'EQUIP

A petició del Jordi encetem una nova secció al Blog. Es tracta de trobar dobles dels membres de l'equip (bé, de la seva cara a poder ser... no del seu membre pròpiament dit) o sumes de famosos que donin com a resultat algún de nosaltres. Aquí us deixo la primera proposta. Jo crec que és perfectament vàlida. Vosaltres direu...