Doncs això nens, com a l'anunci del Petit Suisse, aquesta setmana ens ha faltat menys que el canto d'un duro per donar la campanada i guanyar el nostre primer partit a segona. Però comencem la crònica:
Primer partit de locals i una convocatòria més que digne; només faltaven en Manel i en Carlos. Per un cop a la vida vam arribar 15 minuts abans de l'hora per poder fer un escalfament com Déu mana i, llei de Murphy, el partit anterior va acabar mitja hora tard i al començar el partit ja estàvem cansats de tant escalfar. I de totes maneres, tant d'escalfament no va servir perquè sortíssim més enxufats. Altre cop repàs al primer quart ,però com l'últim partit sembla que ens estiguin guanyant de 20 i en realitat ho estan fent de 3... El que vol dir que alguna cosa devem esta fent bé, no? Menció especial mereix l'àrbitre, de lo milloret que ens ha pitat al consell, i més venint de l'experiència de la setmana passada amb el coixet dels collons. I us ho diu el capi que al segon quart ja li havien pitat 4 faltes...
Bé, la questió és que es va jugar bastant bé i vam arribar a l'última jugada amb 20 segons possessió i el marcador empatat a 54. Al temps mort vam estudiar la jugada: pilota al Dani perquè penetri i si se li tanquen la tregui cap al Lario i l'enxufi desde fora. I així ho vam fer, el Dani la va botar, va penetrar, va forçar l'entrada, la pilota es va pasejar per l'aro, però al final no va entrar. Però el pitjor estava per arribar: quan ja ens veiem jugant una pròrroga, el jugador que l'equip rival que havia agafat el rebot va fer dues passes i va intentar llençar a la deseperada desde el propi camp i... piiiiiiiiiiiip. Ha pitat final? No! Havia pitat falta de l'Hèctor al tio que llençava!!! Una falta absolutament inexistent i que donava 2 tirs lliures a l'equip rival amb el temps acabat. Per donar més emoció a la història el primer el va fallar, però el segon no... 55 i 54 i nosaltres amb una cara de tontos que se'ns queia a terra. Però bé, per un cop a la vida ens ho vam prendre bé. L'àrbitre es va equivocar, si, però aquest cop tenim la certesa que no ho va fer de mala fe ja que havia estat xiulant tot el partit molt bé.
Així que ens hem de quedar amb que vam estar molt aprop de conseguir la primera victòria i contra un dels equips a priori compicats de la lliga. Molt més a prop del que alguns es pensaven que estariem en tota la temporada... I el més important; tot i perdre ens ho vam passar teta!!! Si seguim jugant així la victòria arribarà tard o d'hora. A veure si és aquesta semana... Com diria el gran Obama: YES WE CAN!!!
Primer partit de locals i una convocatòria més que digne; només faltaven en Manel i en Carlos. Per un cop a la vida vam arribar 15 minuts abans de l'hora per poder fer un escalfament com Déu mana i, llei de Murphy, el partit anterior va acabar mitja hora tard i al començar el partit ja estàvem cansats de tant escalfar. I de totes maneres, tant d'escalfament no va servir perquè sortíssim més enxufats. Altre cop repàs al primer quart ,però com l'últim partit sembla que ens estiguin guanyant de 20 i en realitat ho estan fent de 3... El que vol dir que alguna cosa devem esta fent bé, no? Menció especial mereix l'àrbitre, de lo milloret que ens ha pitat al consell, i més venint de l'experiència de la setmana passada amb el coixet dels collons. I us ho diu el capi que al segon quart ja li havien pitat 4 faltes...
Bé, la questió és que es va jugar bastant bé i vam arribar a l'última jugada amb 20 segons possessió i el marcador empatat a 54. Al temps mort vam estudiar la jugada: pilota al Dani perquè penetri i si se li tanquen la tregui cap al Lario i l'enxufi desde fora. I així ho vam fer, el Dani la va botar, va penetrar, va forçar l'entrada, la pilota es va pasejar per l'aro, però al final no va entrar. Però el pitjor estava per arribar: quan ja ens veiem jugant una pròrroga, el jugador que l'equip rival que havia agafat el rebot va fer dues passes i va intentar llençar a la deseperada desde el propi camp i... piiiiiiiiiiiip. Ha pitat final? No! Havia pitat falta de l'Hèctor al tio que llençava!!! Una falta absolutament inexistent i que donava 2 tirs lliures a l'equip rival amb el temps acabat. Per donar més emoció a la història el primer el va fallar, però el segon no... 55 i 54 i nosaltres amb una cara de tontos que se'ns queia a terra. Però bé, per un cop a la vida ens ho vam prendre bé. L'àrbitre es va equivocar, si, però aquest cop tenim la certesa que no ho va fer de mala fe ja que havia estat xiulant tot el partit molt bé.
Així que ens hem de quedar amb que vam estar molt aprop de conseguir la primera victòria i contra un dels equips a priori compicats de la lliga. Molt més a prop del que alguns es pensaven que estariem en tota la temporada... I el més important; tot i perdre ens ho vam passar teta!!! Si seguim jugant així la victòria arribarà tard o d'hora. A veure si és aquesta semana... Com diria el gran Obama: YES WE CAN!!!
