Abans de tot dir-vos que he estat dubtant entre si escriure la crònica del partit al bloc o fer un escrit al consell explicitant els fets de dissabte i demanant formalment que el sr. Girol (alias "el tullido") no ens tornés a arbitrar en el que queda la temporada. Però bé, sent conseqüent amb les conclusions que he extret del partit, he decidit fer el primer, així que aquí va la primera crònica de la temporada:
No cal que us expliqui el mono de bàsquet que teniem tots, i això es va notar en la convocatòria: 10 jugadors de camp. Només hi van faltar en Maní (que a hores d'ara es deu estar torrant en una platja paradisíaca de Costa Rica) i en Lario (que va haver de currar i va ser baixa d'última hora). Això ens deixava força coixa la posició de base-escorta i la veritat és que ho vam notar. Ens haguessin anat molt bé els triples d'aquest parell... Bé, vam sortir al camp sense tan sols haver fet una trista roda d'escalfament i al primer quart ens les van fotre per totes bandes (7-16). Nanus, això ens ho hem de fer mirar. Hauriem de mirar d'estar al la pista 15-20min abans de cada partit. Pensem'hi perquè tampoc crec que sigui un esforç massa gran i els beneficis poden ser importants. Tornem al partit: Ells eren un equip tècnicament bonet i una mica brut, cosa que es va veure alentada per l'arbitratge del nostre amic Girol; defensar amb les mans no era falta, colpejar el braç del rival no era falta, empentar no era falta, etc... vamos, amb dir-vos que la primera falta que va ens va pitar va ser un placatge al Jordi Ribot que el van empotrar contra terra i gairebé s'obre el cap allà mateix, està tot dit. El segon quart més del mateix. La sensació al descans és que perdiem de 40 però sorprenentment el marcador no era tant contundent (18-33). Al començament de la segona part va fer la seva magnífica aparició en Rul (que segons ell portava 1h buscant aparcament...) i les coses van canviar. Vam començar a jugar el nostre joc, sense preocupar-nos massa del rival, i ficant les mans igual que ens les ficaven ells a nosaltres. I d'aquesta manera vam anar retallant les diferències fins que ens vam posar a 3 puntets 37-40, però aquí es va acabar el partit. L'equip rival va començar una guerra psicològica de provocacions i insults que l'àrbitre (tot i haver senyalat una tècnica al Jordi per protestar uns minuts abans i haver-nos advertit als dos equips que a la propera protesta començaria a xiular desqüalificants) va permetre impunement. Ara podria criticar a l'àrbitre, podria explicar-vos com els jugadors de l'equip rival increpaven sense parar, com fins i tot jugadors de banqueta van arribar a entrar al camp a insultar, amenaçar i fins i tot empentar davant de la cara de l'àrbitre, que s'ho mirava tot amb aquell posat de sobèrbia que només ell sap posar, però sabeu què? que no ho faré. Simplement diré que no vam ser capaços de soportar allò, vam caure en totes les provocacions, ens vam descentrar i, en conseqüència, vam acabar perdent el partit per un abultat 64-43.
Què vam perdre? Si. Que eren millors que nosaltres? Segurament. Què teniem baixes? Si. Però, que hauriem pogut guanyar? Jo crec que també. I és amb això últim que ens hem de quedar. Continuo pensant que si som capaços de fer el nostre joc i abstreuren's de les situacions absurdes podem guanyar partits aquesta temporada. Potser no gaires, d'acord, però algun segur que si. A veure si és el proper...
No cal que us expliqui el mono de bàsquet que teniem tots, i això es va notar en la convocatòria: 10 jugadors de camp. Només hi van faltar en Maní (que a hores d'ara es deu estar torrant en una platja paradisíaca de Costa Rica) i en Lario (que va haver de currar i va ser baixa d'última hora). Això ens deixava força coixa la posició de base-escorta i la veritat és que ho vam notar. Ens haguessin anat molt bé els triples d'aquest parell... Bé, vam sortir al camp sense tan sols haver fet una trista roda d'escalfament i al primer quart ens les van fotre per totes bandes (7-16). Nanus, això ens ho hem de fer mirar. Hauriem de mirar d'estar al la pista 15-20min abans de cada partit. Pensem'hi perquè tampoc crec que sigui un esforç massa gran i els beneficis poden ser importants. Tornem al partit: Ells eren un equip tècnicament bonet i una mica brut, cosa que es va veure alentada per l'arbitratge del nostre amic Girol; defensar amb les mans no era falta, colpejar el braç del rival no era falta, empentar no era falta, etc... vamos, amb dir-vos que la primera falta que va ens va pitar va ser un placatge al Jordi Ribot que el van empotrar contra terra i gairebé s'obre el cap allà mateix, està tot dit. El segon quart més del mateix. La sensació al descans és que perdiem de 40 però sorprenentment el marcador no era tant contundent (18-33). Al començament de la segona part va fer la seva magnífica aparició en Rul (que segons ell portava 1h buscant aparcament...) i les coses van canviar. Vam començar a jugar el nostre joc, sense preocupar-nos massa del rival, i ficant les mans igual que ens les ficaven ells a nosaltres. I d'aquesta manera vam anar retallant les diferències fins que ens vam posar a 3 puntets 37-40, però aquí es va acabar el partit. L'equip rival va començar una guerra psicològica de provocacions i insults que l'àrbitre (tot i haver senyalat una tècnica al Jordi per protestar uns minuts abans i haver-nos advertit als dos equips que a la propera protesta començaria a xiular desqüalificants) va permetre impunement. Ara podria criticar a l'àrbitre, podria explicar-vos com els jugadors de l'equip rival increpaven sense parar, com fins i tot jugadors de banqueta van arribar a entrar al camp a insultar, amenaçar i fins i tot empentar davant de la cara de l'àrbitre, que s'ho mirava tot amb aquell posat de sobèrbia que només ell sap posar, però sabeu què? que no ho faré. Simplement diré que no vam ser capaços de soportar allò, vam caure en totes les provocacions, ens vam descentrar i, en conseqüència, vam acabar perdent el partit per un abultat 64-43.
Què vam perdre? Si. Que eren millors que nosaltres? Segurament. Què teniem baixes? Si. Però, que hauriem pogut guanyar? Jo crec que també. I és amb això últim que ens hem de quedar. Continuo pensant que si som capaços de fer el nostre joc i abstreuren's de les situacions absurdes podem guanyar partits aquesta temporada. Potser no gaires, d'acord, però algun segur que si. A veure si és el proper...
