Bé nois, ara que s'ha posat tant de moda això dels blocs, i anima't per la recent creació del bloc del bar del nostre estimat (i futur patrocinador) Jordi Ribot, he decidit tornar a engegar un espai comú per l'equip en aquest meravellós món d'internet. Han passat ja 3 anys del meu primer intent (alguns recordareu les mítiques cròniques dels partits) de fer alguna cosa semblant i crec que de cara la temporada vinent ens podriem plantejar mantenir viu un espai comú, on de pas jo podria penjar informacions diverses i aixi no inundar els mails de la penya. Espero (encara que no hi confio gaire) que tingui una miqueta més de seguiment que l'intent anterior. Bé, ja es veurà. De moment us convido a fer el màxim de suggerències respecte al que voldrieu publicar en aquest bloc: classificacions, la música del playlist, cròniques dels partits, fotos de l'equip, fotos de les novies dels membres de l'equip, els membres dels membrs de l'equip, etc...
Per començar a obrir boca recuperaré la crònica del partit contra Transports Morros que vam jugar fa tres anys. Pels qui no ho recordin va ser aquell dia que van saltar els sismògrafs de tota Catalunya després que jo li fes un tap a un jugador de l'equip contrari. Per cert, és la hostia de llarga però molt emotiva (he estat a punt de plorar mentre la rellegia). Les noves, si es que en fem, hauran de ser més curtes o es faran interminables de llegir. Apa doncs, aquí us la deixo
divendres, 23 de maig del 2008
REMEMBER WHEN...
28 noviembre 2005
TRANSPORTS MORROS 68 - TITANS DE LES CORTS 69
Bé, la gran majoria de vosaltres us estareu preguntant dues coses: la primera és aquest canvi sobtat de nom al qual només els que vam jugar el partit d'akest diumenge a les 10h (si... hora criminal on les hi hagi) podem donar una justificació, i la segona és:
VAU GUANYAR?????????????????????????????????
Doncs si, estimats amics i amigues. I no tan sols vam guanyar, sinó que vam escriure una pàgina inborrable en els anals del bàsket. O dit d'una altra manera... QUE ELS VAM DONAR PEL CUL PERÒ QUE BEN DONATS. Per més que aquesta crònica ho vulgui, no podrà mai reflectir l'èpica, el patiment, l'angoixa i la joia que els 5 (si, he dit 5) homes que vam jugar akest partit vam sentir. I això que a priori ni tans sols sabiem si podriem jugar degut a la falta d'efectius amb la que ens vam trobar. A les baixes més justificades per lesió del Raul (que serà el regal que ens portaran els reis per nadal...) el Roc (baixa per temps indefinit) i el Joan Beltran (per un compromís, mai més ben dit perquè estava preparant el seu bodorrio) hi em de sumar les més... ejem... no se com dir-ho per ser respectuós... que collons: les més RAJADES!!!! del Natxo Barrau (que mentre jo estava agafnt els rebots que li tocaven ell devia estar pujat al Dragon Kahn), del Joan Torres (espero que el botellón no tingués més conseqüencies que la conseqüent ressaca) i la de Jordi Armada (que li va pesar més la son que el compromís amb l'ekip). Que sapigueu tots aquests darrers que ja teniu una falta injustificada (alguns més d'una...), i l'acumulació d'akestes, com deia el meu amic Michael Robinson, no acarrrrrrrea suspensión però si una ronda a l'abuela.
Aixi les coses, el diumenge a les 10h del mati ens vam trobar al pavello del Mireia de Montgat el Dani, el Manel, l'Albert, el Natxo Franzoni el Roger (un colega del Dani que va venir suplantant la identitat de son germà) i el menda lerenda. Sis en total. Una mica justets... però almenys teniem un canvi.
El partit va començar com mai ens hauriem pensat. Una defensa més que correcte i la immensa inspiració de'n Maní desde la linea de 6,25, ajudada en part per la dimensió de la cistella que sembava més una paella valenciana que no un cèrcol de bàsket, va fer que ens possessim 13 punts amunt al final del primer quart. Tot semblava anar de conya. El segon quart ja va ser més igualat i a la mitja part hi vam arribar amb 11 punts de ventatge. Llavors va començar el festival. Digne del millor capítol d'expediente X, al primer minut del 3r quart l'albert va demanar el canvi i instants després va ser abduït per alguna nau extraterrestre. Ahora estoy, ahora no estoy! La banqueta buida, el Natxo amb 4 faltes i l'ekip rival en plé festival de triples, especialment d'un paio que era el puto doble de Mortadelo però que enxufava tot el que tirava. Amb el partit gairebé empatat va arribar la jugada clau. Un llançament del rival va tocar el cèrcol, jo em disposava a saltar per agafar el rebot quan el pivot de l'ekip contrari em va empentar pel darrera. Piiiiiiiiiiiiiiiiii. Falta... DEL NATXO FRANZONI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'àrbitre, del qual m'he abstingut de fer cap comentari fins al moment pel respecte que em mereixen les persones amb NNEE (necessitats educatives especials, per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme...), va pitar falta del Natxo que estava a tres metres de la jugada. Podria dir moltes coses d'akest home: que era cec, tonto, subormal, amb un CI que de ben segur no superaba el 80 (i parlo desde la meva experiència de mestre de educació especial), o simplement gilipolles, però em limitaré a dir que era més burro que una sabata. No mereix comentaris. La qüestió es que a meitats del 3r quart ens vam trobar amb el Natxo expulsat a la banqueta per personals, l'albert abduït qui sap on i els 4 restants a dins del camp intentant defensar 5 tios el millor que sabiem. I encara vam fer prou. Deixeu-me destacar d'akest període alguna bombeta navarrenca de'n maní, les entrades forçant personal de'n Dani, un triple més net que una patena de'n Roger i un tap absolutament estratosfèric que li vaig fer al pivot rival, que una mica més i se li cauen els calçotets del crit que vaig fotre després (si us plau, la resta de l'ekip corroboreu això o la gent és pensarà que sóc un flipat).
Enacara no sé ben b com, vam anar aguantant el tipus de tal manera que vam arribar a 3:30 del final 6 punts per sota... i aki va sorgir l'esperit dels diables... un esperit que, no us he d'enganyar, ni tan sols sabíem que existia.
A força de defensar, correr al contratac i provocar faltes (amb els respectius tirs lliures) vam igualar heròicament el partit. I a falta de 8 segons, el Maní va convertir el tir lliure que ens donava un puntet d'avantatge. La jugada següent va ser de llibre. 5 contra 4. Vam programar (jajaja) una defensa pressionant a tots els jugadors de l'altre ekip (menys al que sacava es clar). El tio es va fer la pitxa un lio i va sacar en llarg al mig del camp. I en questió de dècimes de segon van passar força coses: el Dani es va llançar a tallar la pilota, però el que va tallar va ser a un dels contraris que va anar a espetegar contra la cara de'n maní. A punt de caure, el Dani va poder tocar un xic la pilota, lo just perquè aquesta acabes mansament a les meves mans... Amb en Dani per terra, en Maní retorçant-se de dolor a la cara, 2 tios més de l'ekip contrari caiguts (un d'ells amb el turmell a Cuenca) i ningú en 5 metres a la rodona ja que tothom mirava l'espectacle dantesc que hi havia al mig del camp, vaig començar a botar la pilota al ritme que s'esgotaven els segons: 5......4......3......2......1......0 (obviaré que vaig intentar un triple a l'últim instant que no va tocar ni aro...)
SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Hem guanyat!!!!!!!!!! BIeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!!!! UUUUUUUUUUUUUUUUUUEEEEEEEEEEEEEE!!!
HOSTIAS EN MANEL!!!!!!!! A tot això en Manel encara estava a terra amb un bony a la cara que encara ara li deu estar fent mal. Però haviem guanyat!!! Que dic guanyat? Haviem remuntat un partit sent 4!!! Èpic nanos. De debó que no se que més dir... espero que la resta de l'ekip s'animi a completar akesta crònica. I només queda dir-vos que ja, i per sempre més, el quartet format per Dani, Manel, Roger i Ferran (i tu també natxo que prou que vas fer mentre hi eres) entrarà a la història de l'esport com un dia ho van fer el barça de les cinc copes, la jugoplastika de'n Kukoc, els chicago bulls de'n jordan, el barça del 0-5 i 0-3 al bernabeu, etc... i d'aki a 50 anys els nens de les corts recitaran aquesta alineació de memòria (mireu que tampoc demano pas gaire a la nova llei d'ducació... que només som quatre!) i nosaltres 5 podrem, podrem mirar orgullosos a la cara dels nostres fills i dir: nosaltres vam ser allà... I VAM GUANYAR!!!!!!!
QUI SÓN ELS MILLORS?????
ELS DIABLES DE LES CORTS!
PD: I els cabrons que no vau venir no ho podreu dir!!! Apa, xinxa rechincha!!! ;)
VAU GUANYAR?????????????????????????????????
Doncs si, estimats amics i amigues. I no tan sols vam guanyar, sinó que vam escriure una pàgina inborrable en els anals del bàsket. O dit d'una altra manera... QUE ELS VAM DONAR PEL CUL PERÒ QUE BEN DONATS. Per més que aquesta crònica ho vulgui, no podrà mai reflectir l'èpica, el patiment, l'angoixa i la joia que els 5 (si, he dit 5) homes que vam jugar akest partit vam sentir. I això que a priori ni tans sols sabiem si podriem jugar degut a la falta d'efectius amb la que ens vam trobar. A les baixes més justificades per lesió del Raul (que serà el regal que ens portaran els reis per nadal...) el Roc (baixa per temps indefinit) i el Joan Beltran (per un compromís, mai més ben dit perquè estava preparant el seu bodorrio) hi em de sumar les més... ejem... no se com dir-ho per ser respectuós... que collons: les més RAJADES!!!! del Natxo Barrau (que mentre jo estava agafnt els rebots que li tocaven ell devia estar pujat al Dragon Kahn), del Joan Torres (espero que el botellón no tingués més conseqüencies que la conseqüent ressaca) i la de Jordi Armada (que li va pesar més la son que el compromís amb l'ekip). Que sapigueu tots aquests darrers que ja teniu una falta injustificada (alguns més d'una...), i l'acumulació d'akestes, com deia el meu amic Michael Robinson, no acarrrrrrrea suspensión però si una ronda a l'abuela.
Aixi les coses, el diumenge a les 10h del mati ens vam trobar al pavello del Mireia de Montgat el Dani, el Manel, l'Albert, el Natxo Franzoni el Roger (un colega del Dani que va venir suplantant la identitat de son germà) i el menda lerenda. Sis en total. Una mica justets... però almenys teniem un canvi.
El partit va començar com mai ens hauriem pensat. Una defensa més que correcte i la immensa inspiració de'n Maní desde la linea de 6,25, ajudada en part per la dimensió de la cistella que sembava més una paella valenciana que no un cèrcol de bàsket, va fer que ens possessim 13 punts amunt al final del primer quart. Tot semblava anar de conya. El segon quart ja va ser més igualat i a la mitja part hi vam arribar amb 11 punts de ventatge. Llavors va començar el festival. Digne del millor capítol d'expediente X, al primer minut del 3r quart l'albert va demanar el canvi i instants després va ser abduït per alguna nau extraterrestre. Ahora estoy, ahora no estoy! La banqueta buida, el Natxo amb 4 faltes i l'ekip rival en plé festival de triples, especialment d'un paio que era el puto doble de Mortadelo però que enxufava tot el que tirava. Amb el partit gairebé empatat va arribar la jugada clau. Un llançament del rival va tocar el cèrcol, jo em disposava a saltar per agafar el rebot quan el pivot de l'ekip contrari em va empentar pel darrera. Piiiiiiiiiiiiiiiiii. Falta... DEL NATXO FRANZONI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'àrbitre, del qual m'he abstingut de fer cap comentari fins al moment pel respecte que em mereixen les persones amb NNEE (necessitats educatives especials, per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme...), va pitar falta del Natxo que estava a tres metres de la jugada. Podria dir moltes coses d'akest home: que era cec, tonto, subormal, amb un CI que de ben segur no superaba el 80 (i parlo desde la meva experiència de mestre de educació especial), o simplement gilipolles, però em limitaré a dir que era més burro que una sabata. No mereix comentaris. La qüestió es que a meitats del 3r quart ens vam trobar amb el Natxo expulsat a la banqueta per personals, l'albert abduït qui sap on i els 4 restants a dins del camp intentant defensar 5 tios el millor que sabiem. I encara vam fer prou. Deixeu-me destacar d'akest període alguna bombeta navarrenca de'n maní, les entrades forçant personal de'n Dani, un triple més net que una patena de'n Roger i un tap absolutament estratosfèric que li vaig fer al pivot rival, que una mica més i se li cauen els calçotets del crit que vaig fotre després (si us plau, la resta de l'ekip corroboreu això o la gent és pensarà que sóc un flipat).
Enacara no sé ben b com, vam anar aguantant el tipus de tal manera que vam arribar a 3:30 del final 6 punts per sota... i aki va sorgir l'esperit dels diables... un esperit que, no us he d'enganyar, ni tan sols sabíem que existia.
A força de defensar, correr al contratac i provocar faltes (amb els respectius tirs lliures) vam igualar heròicament el partit. I a falta de 8 segons, el Maní va convertir el tir lliure que ens donava un puntet d'avantatge. La jugada següent va ser de llibre. 5 contra 4. Vam programar (jajaja) una defensa pressionant a tots els jugadors de l'altre ekip (menys al que sacava es clar). El tio es va fer la pitxa un lio i va sacar en llarg al mig del camp. I en questió de dècimes de segon van passar força coses: el Dani es va llançar a tallar la pilota, però el que va tallar va ser a un dels contraris que va anar a espetegar contra la cara de'n maní. A punt de caure, el Dani va poder tocar un xic la pilota, lo just perquè aquesta acabes mansament a les meves mans... Amb en Dani per terra, en Maní retorçant-se de dolor a la cara, 2 tios més de l'ekip contrari caiguts (un d'ells amb el turmell a Cuenca) i ningú en 5 metres a la rodona ja que tothom mirava l'espectacle dantesc que hi havia al mig del camp, vaig començar a botar la pilota al ritme que s'esgotaven els segons: 5......4......3......2......1......0 (obviaré que vaig intentar un triple a l'últim instant que no va tocar ni aro...)
SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Hem guanyat!!!!!!!!!! BIeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!!!! UUUUUUUUUUUUUUUUUUEEEEEEEEEEEEEE!!!
HOSTIAS EN MANEL!!!!!!!! A tot això en Manel encara estava a terra amb un bony a la cara que encara ara li deu estar fent mal. Però haviem guanyat!!! Que dic guanyat? Haviem remuntat un partit sent 4!!! Èpic nanos. De debó que no se que més dir... espero que la resta de l'ekip s'animi a completar akesta crònica. I només queda dir-vos que ja, i per sempre més, el quartet format per Dani, Manel, Roger i Ferran (i tu també natxo que prou que vas fer mentre hi eres) entrarà a la història de l'esport com un dia ho van fer el barça de les cinc copes, la jugoplastika de'n Kukoc, els chicago bulls de'n jordan, el barça del 0-5 i 0-3 al bernabeu, etc... i d'aki a 50 anys els nens de les corts recitaran aquesta alineació de memòria (mireu que tampoc demano pas gaire a la nova llei d'ducació... que només som quatre!) i nosaltres 5 podrem, podrem mirar orgullosos a la cara dels nostres fills i dir: nosaltres vam ser allà... I VAM GUANYAR!!!!!!!
QUI SÓN ELS MILLORS?????
ELS DIABLES DE LES CORTS!
PD: I els cabrons que no vau venir no ho podreu dir!!! Apa, xinxa rechincha!!! ;)
| Clasificació | Equip | Punts | Jugats | Guanyats | Empatats | Perduts | No Pres | Aplaçats | Favor | Contra |
| 1 | CLUB BASQUET LA SALUT (bk lleure) | 10 | 5 | 5 | 0 | 0 | 0 | 0 | 374 | 290 |
| 2 | CAN MINGO (bk lleure) | 8 | 5 | 3 | 0 | 2 | 0 | 0 | 307 | 259 |
| 3 | MADERAS SAN PASCUAL ( bk lleure ) | 7 | 4 | 3 | 0 | 1 | 0 | 0 | 314 | 221 |
| 4 | SHOWTIME (bk lleure) | 7 | 4 | 3 | 0 | 1 | 0 | 1 | 315 | 226 |
| 5 | WALTRAPAS (bk lleure) | 7 | 4 | 3 | 0 | 1 | 0 | 0 | 256 | 206 |
| 6 | DIABLES DE LES CORTS (bk lleure) | 7 | 5 | 2 | 0 | 3 | 0 | 0 | 264 | 378 |
| 7 | TRANSPORTS MORROS (bk lleure) | 6 | 4 | 2 | 0 | 2 | 0 | 0 | 256 | 221 |
| 8 | LLEFIA, CB (bk lleure) | 6 | 5 | 1 | 0 | 4 | 0 | 0 | 252 | 358 |
| 9 | BD BASQUET (bk lleure) | 5 | 4 | 1 | 0 | 3 | 0 | 0 | 171 | 229 |
| 10 | GENERAL LAB ( bk lleure) | 5 | 4 | 1 | 0 | 3 | 0 | 1 | 153 | 229 |
| 11 | CONSTRUCCIONES ORTEGA (bk lleure) | 4 | 4 | 0 | 0 | 4 | 0 | 0 | 177 | 222 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
