CÓMO MARIA JESÚS Y SUS PAJARITOS...

I us preguntareu: Qui coi és aquesta Maria Jesús? I qui collons són aquests pajaritos? Per saber la resposta a aquestes preguntes ens en hem d'anar 25 anys enrera...

Aiii, quins temps aquells en els que somiavem ser Oliver o Benji i que el lloc del nostre cos on teniem més cabell era a sobre del cap... En fi, tot i que erem molt petits, si fem memòria segur que recordarem aquell ball ridícul en que nois i noies feien moure els braços i remenaven el culet al ritme de "pajaritos a bailar, cuando acabas de nacer, tu colita hay que mover...". Doncs la mare de tal aberració va ser una tal "Maria Jesús" que es va fer famosa pels seus concerts d'acordió. I vosaltres direu: això que coi te a veure amb el partit de la setmana passada? Doncs tot. Perquè deu ni do el concert d'acordió que ens vam marcar a Montigalà i que de poc no ens costa fer el major dels ridículs de la temporada... Venga, al lio:

Tarda freda i 2 baixes d'última hora a afegir a la ja sabuda de Natxo Barrau; Franzoni amb permís de paternitat i Héctor amb, segons ell: "una migraña horrible después de una noche de timbas de poquer", en fin, sin comentarios... Així doncs erem 9 per enfrontar-nos amb un dels cuers de la categòria que, a més a més, només presentava 6 homes a la seva plantilla.

Ens vam conjurar per sortir concentrats i a tope des del inici per tal de no haver de recòrrer a una altra remuntada èpica com la semana anterior, i per Déu que ho vam conseguir. L'equip va sortir enxufadíssim (sobretot el Lario amb 3/3 en triples seguidets), defensant dur, robant pilotes, i sortint al contraatac. D'aquesta manera va ser fàcil fer la primera estirada al marcador: 21-7 al final del primer quart.

Ara bé... segon quart: debacle total. Fosa de ploms total en atac i baixada del nivell defensiu... Conseqüència, a 2 minuts del descans sen's havien posat a tan sols 2 punts. Encara ho vam poguer arreglar una miqueta abans del descans per marxar al final amb 5 puntets d'avantatge. Cal destacar que en aquest final de període i sense que serveixi de precedent, per fi vam conseguir dur a terme una petita indicació tàctica feta des de la banqueta. A falta de 10 segons, un canvi tàctic: surt Torres entra Lario. Per una última jugada pensada perquè el Lario es quedi sol a la cantonada i provi el triple esgotant el temps. Vale que el triple no va entrar... però la jugada va ser perfecte.

Mitja part. Conjura. Ràbia. Repetició de l'equip titular i altre cop estirada cap amunt. En un tres i no res vam començar a fer punts altre cop fins a un màxim aventatge de +15 posant un 45-30 a falta de 1 minut per acabar el tercer quart. A partir d'aquí... altre cop arronssada!!!

En un últim quart per oblidar, vam dilapidar tot l'avantatge que teniem. I això, tenint en compte que l'equip rival es va quedar amb només 5 homes perquè un dels seus integrants va marxar del camp a mitjans del 3r quart (devia tenir pressa per veure el derbi l'home...). Se'm fa difícil rescatar absolutament res que fessim bé en aquest últim quart. Al final, amb tan sols 2 punts d'avantatge, i amb l'equip rival amb 4 homes per l'exclusió per personals d'un dels seus jugadors, ni tan sols vam saber jugar intel.ligentment l'última possessió. I és que a falta de 10 segons, amb possessió i jugant 5 contra 4 vam demanar un temps mort per dir 2 coses: Una indicació: jugar a les cantonades fins que s'acabi el partit; Una ordre clara: NO TIRAR!!! I que vam fer? Doncs més o menys això:

Pilota de banda, ningú obert, passada arriscada, pseudopèrdua de pilota, recuperació, encegada i ...cap a dins!!! (Que fas!!!!!!!!!??????)
Piiiiiiiiiip!!! Falta. (Ufffffff).
Dos tirs pel Maní a falta de 4 segons (Dios...).
Falla el primer (DIOOOOS).
Falla el segon!!! (SOCORS!!!).
Rebot defensiu i...

Menys mal que el llençament a la deseperada no va entrar perquè la cara de tontos que sen's haguès quedat haguès estat digne de ser immortalitzada... I és que no n'aprenem. És un dels milers de mals endèmics de l'equip (aclaració: l'alcoholisme no computa com a mal, la gula... només a vegades). Es demana temps mort, es parlen les coses. I després sortim al camp i amnèsia total. Ens passa a tots... Ni un se'n salva.

Bé, quedem-nos amb lo bò: un partit més, una victòria més. Important, ja que és rival directe per la permanència. Partit amb bona assistència de jugadors. Realment es va notar la profunditat de banqueta. Ja m'agradaria a mi veure com haguès acabat això si haguèssim sigut 7...

Bé nois, només dir-vos que ens queda un partit més abans de Nadal i després... ai després!!! La cuesta de Enero es preveu dura de veritat. Juguem contra els rivals més forts, l'un darrera l'altre i després d'un mes sense tocar pilota... Però com deia el final d'aquell llibre de Michael Ende : "Eso ya formará parte de otra historia..."

I MÉS DOBLES...

Bé nois, sembla que aquesta nova secció està causant furor entre les masses... Ara és el nostre estimat base, el Dani, el que s'arrenca amb aquesta proposta. Jutjeu vosaltres mateixos.

JA ELS TENIM AQUÍ!!!

Bé, a falta de jornada per la setmana vinent havíem d'inventar alguna cosa per omplir el bloc... I ara que arriba el Nadal, què millor que oficialitzar el llançament dels 2 nous ninotets de diables que podreu trobar a les millors botigues aquestes festes.

El primes arriba amb un any de retard. Ell és: "Carlos el saltimbanqui". Com podreu veure porta equipades unes molles que li permeten fer salts descomunals. Cal anar amb compte ja que diuen que si l'equipes amb el complement "Voll Damm" els resultats poden ser imprevisibles...

El segon és una novetat d'aquest any: "Héctor" el Call of Duty man. Equipat amb el seu llençaflaaaameeeeeeeeeees, aspira a Rookie de la temporada. Porta les cames articulades perquè pugui fer la seva mundialment famosa "finta de la grulla"...

Si tenen el mateix éxit a les botigues que a la pista de bàsquet segur que ens forrem amb el Merchandising!!!

INCREÍBLE, DESCOMUNAL, AL.LUCINANT, INDESCRIPTIBLE, FANTÀSTIC, APOTEÒSIC, IMPRESSIONANT, SENSACIONAL, APOTEÒSIC, EXTRAORDINARI, ESPECTACULAR,IMMENS...

... gegant, ciclopí, exorbitant, enorme, colossal, tremebund, químeric, etc... Podria estar fins demà que no se m'acabarien mai els adjectius per descriure el partit d'aquest cap de setmana. És difícil explicar amb paraules el que va succeïr dissabte al camp de Llefià, però provaré de fer-ho el millor que pugui...

De primeres encaravem el partit amb unes perspectives diferents a les de les dues últimes setmanes: vam ser 11 jugadors (tot i que el Rul i el Torres van arribar al final del 1r quart), el que ens va permetre poder defensar amb més intensitat, no tant preocupats per les personals i posar en pràctica diferents variants tàctiques.

El primer quart va ser intens. En atac vam estar força encertats (sobretot l'Albert, 8 punts amb 2 triples en aquest període), però la fragilitat del nostre rebot defensiu i l'alt percentatge de llençament de l'equip rival (sobretot del seu número 6, que ens va cascar 3 triples seguits) ens va condemnar a tancar el parcial amb un 15-21.

Al segon quart vam moure banqueta i vam pujar un punt la intensitat. Tot i que els rival continuaven enxufant-les, nosaltres vam respondre sobretot a base de penetracions del Dani, llençaments de l'Albert i rebots i canastes fàcils dels pivots. Parcial de 21-19 per marxar al descans 4 punts per sota: 36-40. Tot i estar realitzant un bon partit en atac (menys el negat que aquí us parla que havia fallat tot el que havia tirat i a més amb alguna pedra que no va arribar a tocar ni aro...) continuavem perdent, en gran part per l'encert dels rivals. Només quedava apretar les dents i sortir a mort a la segona part.

I que va passar al 3r quart??? Doncs la pàjara de sempre!!! El 6 cosint-nos a triples i el 14 tallant pel mig de la zona ens van enxufar un parcial de 6-20 que marcava el màxim aventatge visitant a falta d'un minut per arribar a l'últim quart: 42-60. I aquí va començar a aparèixer la verge... Primer disfressada de Dani que, tirant de coratge, va decidir passar al plan B: tàctica Juan Palomo. 6 puntets ell solet en un minut que van deixar el marcador amb un 48-61 al final del tercer quart.

Ara bé lo bò nanus... Últim quart, 13 punts a sota i possessió pels Gimesport. Algú va tenir la idea feliç de canviar la nostre defensa; Sacrilegi!!! El pilar del nostre joc, allò en que es fonamenta tot l'equip, la gran 2-1-2 que ha deixat en menys de 50 punts a la majoria d'equips amb els que ens hem enfrontat estava sent qüestionada!!! Així doncs, vam sortir a pista amb un 5 format per Dani, Manel, Albert, Rulo i Jordi, i vam passar a defensa 3-2. El que va passar després ja forma part de la historia d'aquest equip. Un tir lliure del Dani, un triple de l'Albert, dos canastes després de rebot ofensiu del Jordi (immens) i un 56-63 al marcador. L'equip rival es topava un i altre cop amb la nostre defensa exterior. Els que ens ho miràvem desde la banqueta ens moriem de ganes de jugar però qualsevol tocava res tal i com estavem jugant... Tot just un relleu entre els homes alts i prou (el Jordi i el Rulo estàven a punt de trallar...). Ells no podien llençar amb comoditat i no trobaven els espais dins de la zona. Fins que va sorgir altre cop la figura del 14 de l'equip rival que en tres jugades consecutives absolutament clavades, va tallar pel mig de la zona per anotar 6 punts seguidets . 56-67 a falta de 4 minuts pel final del partit. Però que vam fer nosaltres? Baixar els braços? NO! Tot el contrari!!! Les següents jugades: 2 puntets del Lario, triple de'n Manel, 2 tirs lliures del Dani, recuperació i dos puntets més de'n Maní al contraatac i per acabar... triplazo de l'Albert (el cinquè de la tarda) d'aquells que li agraden a ell, tot just arribant a camp contrari i amb un rival puntejant-li el tir. 68-67!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Parcial de 12-0 en 3 minuts!!!!!!! L'equip rival estava entre flipant i desquiciat. Això va provocar que entressin en un cercle vicios: l'àrbitre va assenyalar una tècnica a la seva banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una altra tècnica a la banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una desqüalificant per al número 14... Total: 6 tirs lliures i banda per nosaltres. L'Albert es va encarregar de ficar-ne 5 i a la següent jugada el Dani va provocar la cinquena falta d'un altre dels rivals i va anotar 2 puntets més de tir lliure per deixar el parcial en un bonic 19-0. A l'última jugada del partit, i ja sense defensar, encara ens van clavar un altre triple per posar el 75-70 que reflectia el marcador al final.

Conclusions del partit? Moltes, masses potser per analitzarles ara i aquí. Jo em quedo amb el subidón de adrenalina que encara em dura i la sensació que si som un mínim de jugadors (entre 9 i 11) ens ho passem tots molt millor perquè no patim al camp, podem sortir a gaudir del partit i això es tradueix en bon joc i, de vegades, en victòries.

La frase del partit: En el minuto 10 del 4o período el jugador visitante nº14 (RODRIGUEZ, V) fué descalificado por decirme textualmente: "Ves a joder a tu prima, capulllo". Sin más que añadir. R, Gallardo dixit (àrbitre del partit, comentari reflectit a l'anvers de l'acta).

Pos eso... sin más que añadir jo tampoc, em despedeixo fins a la propera crònica d'aquí a dues setmanes.

AIXÍ ÉS MOLT DIFÍCIL...

Guanyar un partit a 2a és complicat, fer-ho al pavelló de Montigalà sempre ha estat especialment difícil per nosaltres, jugar a les 9h tampoc se'ns ha donat mai massa bé, jugar sense cap dels 2 jugadors que pot fer de base també és un gran handicap, però a més a més de tot això, pretendre fer-ho amb tan sols 7 jugadors ja resulta gairebé impossible. Per l'acumulació de faltes, pel cansment físic i mental, possibles lesions, per moltes raons... Vistes així les coses no és d'extranyar que aquest finde sumessim la 4a derrota de la temporada enfront dels Pánxings.

El dia va començar gris, fred i massa aviat per a alguns... A part de les baixes ja conegudes de l'Albert, el Dani i en Carlos es van sumar les d'última hora les de'n Manel i en Joan Torres. Això ens deixava bastant en calces però tot i així s'havia de jugar, i la veritat és que tampoc ho vam fer malament. A l'escalfament ja vam veure que la nostre inferioritat en nombre era compensada per una absoluta superioritat en cm. Si normalment ja tenim un equip alt, ahir la diferència era encara més notable. A més a més d'això, sabiem del perill del seu jugador estrella i això ens va permetre posar-hi més atenció en defensa des d'un bon principi perquè no pogués entrar en el partit, i la veritat és que ho vam conseguir, però tot això no va ser suficient.

Al principi del partit vam provar de carregar boles al joc interior però... no ens enganyem, per més alts que siguem no tenim cap Garnett ni O'neal a l'equip. A més a més, ells alts no eren, però sabien bé com defensar a la zona i tancar el rebot. Tot i la lluita dels Natxos, Jordi, en Rul i companyia mai vam dominar amb claredat el joc interior. Per fora jo feia de base com podia, perdent més boles que donant assistències, però entre el Nillu, l'Hèctor i jo anavem fent puntet a puntet. En defensa la tàctica era clara: deixar tirar a qualsevol menys al rosset... I més o menys així vam anar fent fins al descans.

Però al 3r quart van canviar les coses. A ells els van començar a entrar els tirs, van començar a còrrer al contraatac alhora que a nosaltres ens començaven a fallar les cames (cosa lògica si pensem que només erem 7). Els llençaments no entraven, les passades no arribaven, la defensa no tancava. Aquí ens van obrir un forat de 10 punts que ja no vam ser capaços d'eixugar. Menció especial mereix el pique que el Jordi es va tenir amb la majoria de l'equip rival. Jo no se com s'ho fa però sempre acaba emprenyat amb algú aquest noi... ;) Per variar vam acabar tots carregats de faltes, amb 2 eliminats per personals i el Nillu en pista amb el bessó lesionat...

Bé nois, en aquestes condicions poques coses més es poden fer. Trobo que estem tenint uns resultats molt per sota de les nostres possibilitats reals. A cada partit que passa estic més convençut que tenim bàsquet suficient per estar a 2a però unes vegades per mala sort i altres per falta d'efectius (ja portem 2 setmanes sent només 7 jugadors) no acabem de sumar les victòries.

A veure si la setmana vinent es gira la truita i podem començar a entrar en dinàmica guanyadora el més aviat possible. La meva il.lusió és lluitar almenys per la permència fins al final i la veritat és que seria molt trist si a mitja temporada ja no tinguessim res a fer.

SE BUSCA "MANUAL DE JUEGO DEL ÚLTIMO MINUTO"

Si algú sap on trobar-lo si us plau que es posi en contacte amb nosaltres amb urgència.

Si nois, altre cop vam estar a l'all fins a l'últim moment, altre cop vam arribar al final amb opcions de victòria, altre cop vam tenir l'última possessió per guanyar el partit ... i altre cop la vam tombar d'un puto punt!!! I aquest cop la cosa és encara més greu si tenim en compte que a 47 segons del final anàvem 2 punts per sobre... en fi. És el que hi ha. Anem a la crònica.

El partit es presentava pelut ja que teníem moltes baixes (5 per ser més exactes) i per acabar-ho d'adobar, la majoria eren de pivots. Només teníem 2 homes alts, en Carlos i en Jordi i aquest últim destaca més pel seu llençament exterior que pels seus moviments sota cistella. I això amics meus es va notar. Fixeu-vos si es va notar que l'estrella de l'equip rival va ser un paio de 1,60cm d'alçada i 1,60cm tmb de diametre de panxa que ens va clavar 12 puntets ell solet a dins de la zona...

Per variar, vam sortir molt freds encaixant un parcial dur al primer quart i això ja sembla un mal endèmic de l'equip. Al principi creiem que era degut al nul escalfament que fèiem però als 2 últims partits hem escalfat com deu mana i continuem sortint a jugar amb la tensió de una iaia de 90 anys. S'haurà de posar més èmfasi en aquest aspecte als propers partits. Aquest primer quart ens va fer anar a remolc tot el partit. A més a més, vam tenir força problemes amb les faltes personals ja que el Dani, l'Hèctor i el Jordi es van carregar de faltes força aviat i la profunditat de la nostre banqueta no era precisament la de la tràquea de la Lucia Lapiedra... Ens va costar trobar un sistema d'atac efectiu, amb en Maní ofuscat amb els triples i jo amb uns percentatges d'autèntic estrellat (1/12), fins que va emergir l'autèntica estrella del partit: en Carlos. Aprofitant la seva alçada i el seu salt va estar immens a la zona, anotant en penetració, en llençaments de 3 metres, després de rebot ofensiu... i a més a més assistint a la resta de companys. Absolut MVP del partit. Ell va ser el que ens va fer estar allà fins a l'ultim moment... fins a la debacle. A 47 segons del final, amb 2 eliminats per faltes i el Dani amb 4 personals, guanyàvem de 2 i teniem el partit mig controlat, però no ho vam saber jugar. Primer cometent faltes estúpides (algunes més que discutibles però bé...) que van donar al rival la oportunitat d'anotar amb tirs lliures quan en joc no podien fer-ho. I al final, amb una última possessió 1 punt per avall que passarà als anals del bàsquet: Dani la puja, la bota, me la passa en posició d'aler i jo, amb tir franc de 4 metres, decideixo fer el pase més estúpid que es pot fer, i li tiro una patata creuant tota la pista fins a l'altre costat al Manel. Aqui la cosa ja es complica, el Manel es troba amb la bola, trepitjant la linea de 3, però suposo que empès pel seu 0/12 que portava fins al moment en triples decideix buscar al Lario... però ens tallen el pase i quan el tio de l'altre equip surt al contraatac i atropella al Maní, li xiulen personal en defensa i A CAGARLA!!!

Aquest vindria a ser el resum del partit. Una altra derrota, que en la meva opinió no hauria d'haver succeït mai. Confio que a la tornada, si aconseguim reunir un equip com deu mana, els pivots s'inflaran (Raul, esta semana hubieras pagado 2 rondas de bravas...) i guanyarem el partit. Bé, quedem-nos amb lo positiu... dels 4 partits jugats a 2a hem estat a la pomada en 3. És una bona mitja no? A veure si a partir d'ara la sort ens somriu i podem ampliar el nombre de victòries. Encara que alguna cosa em diu que aquest finde no serà el dia...

DOBLES DE L'EQUIP

Ja tenim la segona proposta!!! I és, si és possible, encara millor que l'anterior. Aquesta ens l'envia l'Albert, potser motivat per haver estat el primer "doblat". Natxo, recogeras el reto y seras tu el siguiente???

TRAVESSANT FRONTERES

Com tots haureu pogut comprovar, el nostre bloc ha travessat l'àmbit del nostre propi equip i comença a generar expectació a altres equips de la lliga. Uns vells coneguts, els Pánxings, han postejat al nostre bloc deixant els seus comentaris i opinions. Qué com ens han trobat? Ni puta idea! Haurem d'esperar que ells mateixos ens ho diguin per esbrinar-ho. Però per no quedar-nos enrere jo ja he contestat un parell de post al seu i us convido a la resta a fer el mateix. La seva adreça és: http://foros.acb.com/viewtopic.php?t=319171&postdays=0&postorder=asc&start=315
Em fà una mica d'envejeta sana veure la de gent que opina en el seu bloc, però em consola el fet de que el nostre és infinitament més guapo!!! Ara bé, quin és l'objectiu d'un bloc? Que sigui guapo o que la gent hi participi? No entrarem al debat perquè em deprimiré...

Visitar-nos mutuament els nostres espais ens pot servir tant per conèixer coses sobre la resta d'equips (ells no fan cròniques però comenten coses sobre els partits; jugadors bons del rival, tipus de joc, etc...) com per generar un bon rotllo i/o una competitivitat sana que ens ajudi en els nostres habituals piques entre equips. De moment ells han "plagiat" la nostra idea d'analitzar els rivals de la temporada, un analisi que us animaria a llegir. Ara bé, veient l'analisi que fan de nosaltres no se si ens podriem refiar gaire dels seus scouters... Aquí us la deixo:

diables....ya los conocemos del año pasado, es un partido duro que tendremos que ganar como sea. y si puede ser sin prorrogas mejor....la vuelta solo pudisteis ir 5 y aun asi solo perdisteis de 3 o 4 y con problematica de arbitro......contando que tp teniamos amanu en nuestras filas...no podemos dejar escapar este partido.equipo que ami parecer estaran en los puestos altos de media tabla, peligrosos si cojen raxas de victorias.

Media alta nanus... media alta...

YES WE CAN!!!

Si nois, com diria el nou presi dels USA: We Can. O com li agradava dir als de la cuatro aquest estiu: PODEMOS!!! Us ho mireu com vulgueu aquest cap de setmana em fet el que alguns pensaven que trigariem a conseguir o fins i tot que no arribariem a conseguir mai: guanyar un partit a 2a. I va ser contra un dels equips teòricament més difícils, i dic teòricament perquè la veritat és que han canviat molt l'equip i vista la temporada que porten, patiran per no baixar a tercera... Bé tan se val, una victòria és una victòria. Comencem amb la crònica:

El partit es preveia dur, molt dur. La pista i el rival eren coneguts i cap de les dues coses convidava a l'optimisme. Els Pares Carmelites havien baixat de primera i ens havien pegat un parell de repassos ben bons als partits amistosos que havíem jugat contra ells. Però el que no sabíem és que aquest equip ha entrat en un procés de renovació, ja que molts jugadors han passat de la trentena i ara tenen més obligacions familiars (us sona això??? quina por nois...). L'equip que els ha quedat, tot i no ser dolent del tot, no té ni la qualitat individual ni el joc d'equip que havien exhibit en èpoques anteriors.

El partit va començar com ha de ser un bon cafè a les 7h del matí: espès, espès. Amb el Dani a la banqueta la veritat és que al Maní i a mi ens faltava claredat d'idees alhora de moure la pilota. Tot això va provocar un primer quart tosc que es va resoldre a favor nostre gràcies sobretot a la feina fosca dels pivots.

Al segon quart la cosa va canviar una miqueta. Seguiem entonats en defensa i vam començar a carburar en atac. Set puntets del capi, gairebé consecutius, les entrades del Dani, la intensitat de'n Maní i els rebots dels pivots ens van fer arribar al descans amb un petit avantatge. No estàvem jugant tant bé com els partits anteriors però ho estàvem treient endavant.

El tercer quart va començar força bé. Aviat vam agafar 10 puntets d'avantatge i la cosa pintava bé... fins que l'àrbitre va pitar la 5a personal a l'únic jugador interior amb cara i ulls que tenien els Carmelites. Fins llavors ell solet havia carregat de faltes als nostres pivots i fet uns quants puntets. Al ser eliminat l'àrbitre devia pensar que el partit es desequilibrava i va començar a aplicar la llei de la compensació... Taps legals del Jordi, robos de pilota de'n Manel, defenses del Natxo, etc... tot acabava igual: PIIIIIIIIIIIP!!! Falta. Dos tirs. Tot això combinat amb una defensa més agresiva i adelantada per part de l'equip rival, ens va fer posar nerviosos i poc a poc, tir lliure a tir lliure, ens van començar a remuntar el partit fins a posar-se a 2 puntets.

Començavem l'últim quart amb el marcador apretat i el culet estret. Però quan més peluda semblava la cosa, i per un cop a la vida, va treure el millor de nosaltres mateixos. En defensa zona adelantada, intensa, increíble. I en atac dos triples consecutius de la metralleta de'n Maní, i quan aquest va ser eliminat per faltes, 6 puntets més del capi amb contratacs, rebots ofensius i intensitat redoblada. Conseqüència: parcial de 4-16 a l'últim quart i victòria per 53 a 40.

La frase del partit: No va al gimnasio? Pues que corra el Cabrón, que corra!!! (Jordi & Rul dixit quan jo demanava el canvi al segon quart amb la mà a la panxa i mort de flato després de córrer 3 contraatacs seguits).

DOBLES DE L'EQUIP

A petició del Jordi encetem una nova secció al Blog. Es tracta de trobar dobles dels membres de l'equip (bé, de la seva cara a poder ser... no del seu membre pròpiament dit) o sumes de famosos que donin com a resultat algún de nosaltres. Aquí us deixo la primera proposta. Jo crec que és perfectament vàlida. Vosaltres direu...

NOS HA FALTADO UN POQUTÍN ASÍ...

Doncs això nens, com a l'anunci del Petit Suisse, aquesta setmana ens ha faltat menys que el canto d'un duro per donar la campanada i guanyar el nostre primer partit a segona. Però comencem la crònica:

Primer partit de locals i una convocatòria més que digne; només faltaven en Manel i en Carlos. Per un cop a la vida vam arribar 15 minuts abans de l'hora per poder fer un escalfament com Déu mana i, llei de Murphy, el partit anterior va acabar mitja hora tard i al començar el partit ja estàvem cansats de tant escalfar. I de totes maneres, tant d'escalfament no va servir perquè sortíssim més enxufats. Altre cop repàs al primer quart ,però com l'últim partit sembla que ens estiguin guanyant de 20 i en realitat ho estan fent de 3... El que vol dir que alguna cosa devem esta fent bé, no? Menció especial mereix l'àrbitre, de lo milloret que ens ha pitat al consell, i més venint de l'experiència de la setmana passada amb el coixet dels collons. I us ho diu el capi que al segon quart ja li havien pitat 4 faltes...

Bé, la questió és que es va jugar bastant bé i vam arribar a l'última jugada amb 20 segons possessió i el marcador empatat a 54. Al temps mort vam estudiar la jugada: pilota al Dani perquè penetri i si se li tanquen la tregui cap al Lario i l'enxufi desde fora. I així ho vam fer, el Dani la va botar, va penetrar, va forçar l'entrada, la pilota es va pasejar per l'aro, però al final no va entrar. Però el pitjor estava per arribar: quan ja ens veiem jugant una pròrroga, el jugador que l'equip rival que havia agafat el rebot va fer dues passes i va intentar llençar a la deseperada desde el propi camp i... piiiiiiiiiiiip. Ha pitat final? No! Havia pitat falta de l'Hèctor al tio que llençava!!! Una falta absolutament inexistent i que donava 2 tirs lliures a l'equip rival amb el temps acabat. Per donar més emoció a la història el primer el va fallar, però el segon no... 55 i 54 i nosaltres amb una cara de tontos que se'ns queia a terra. Però bé, per un cop a la vida ens ho vam prendre bé. L'àrbitre es va equivocar, si, però aquest cop tenim la certesa que no ho va fer de mala fe ja que havia estat xiulant tot el partit molt bé.

Així que ens hem de quedar amb que vam estar molt aprop de conseguir la primera victòria i contra un dels equips a priori compicats de la lliga. Molt més a prop del que alguns es pensaven que estariem en tota la temporada... I el més important; tot i perdre ens ho vam passar teta!!! Si seguim jugant així la victòria arribarà tard o d'hora. A veure si és aquesta semana... Com diria el gran Obama: YES WE CAN!!!

PRIMER PARTIT, PRIMERA DERROTA

Abans de tot dir-vos que he estat dubtant entre si escriure la crònica del partit al bloc o fer un escrit al consell explicitant els fets de dissabte i demanant formalment que el sr. Girol (alias "el tullido") no ens tornés a arbitrar en el que queda la temporada. Però bé, sent conseqüent amb les conclusions que he extret del partit, he decidit fer el primer, així que aquí va la primera crònica de la temporada:

No cal que us expliqui el mono de bàsquet que teniem tots, i això es va notar en la convocatòria: 10 jugadors de camp. Només hi van faltar en Maní (que a hores d'ara es deu estar torrant en una platja paradisíaca de Costa Rica) i en Lario (que va haver de currar i va ser baixa d'última hora). Això ens deixava força coixa la posició de base-escorta i la veritat és que ho vam notar. Ens haguessin anat molt bé els triples d'aquest parell... Bé, vam sortir al camp sense tan sols haver fet una trista roda d'escalfament i al primer quart ens les van fotre per totes bandes (7-16). Nanus, això ens ho hem de fer mirar. Hauriem de mirar d'estar al la pista 15-20min abans de cada partit. Pensem'hi perquè tampoc crec que sigui un esforç massa gran i els beneficis poden ser importants. Tornem al partit: Ells eren un equip tècnicament bonet i una mica brut, cosa que es va veure alentada per l'arbitratge del nostre amic Girol; defensar amb les mans no era falta, colpejar el braç del rival no era falta, empentar no era falta, etc... vamos, amb dir-vos que la primera falta que va ens va pitar va ser un placatge al Jordi Ribot que el van empotrar contra terra i gairebé s'obre el cap allà mateix, està tot dit. El segon quart més del mateix. La sensació al descans és que perdiem de 40 però sorprenentment el marcador no era tant contundent (18-33). Al començament de la segona part va fer la seva magnífica aparició en Rul (que segons ell portava 1h buscant aparcament...) i les coses van canviar. Vam començar a jugar el nostre joc, sense preocupar-nos massa del rival, i ficant les mans igual que ens les ficaven ells a nosaltres. I d'aquesta manera vam anar retallant les diferències fins que ens vam posar a 3 puntets 37-40, però aquí es va acabar el partit. L'equip rival va començar una guerra psicològica de provocacions i insults que l'àrbitre (tot i haver senyalat una tècnica al Jordi per protestar uns minuts abans i haver-nos advertit als dos equips que a la propera protesta començaria a xiular desqüalificants) va permetre impunement. Ara podria criticar a l'àrbitre, podria explicar-vos com els jugadors de l'equip rival increpaven sense parar, com fins i tot jugadors de banqueta van arribar a entrar al camp a insultar, amenaçar i fins i tot empentar davant de la cara de l'àrbitre, que s'ho mirava tot amb aquell posat de sobèrbia que només ell sap posar, però sabeu què? que no ho faré. Simplement diré que no vam ser capaços de soportar allò, vam caure en totes les provocacions, ens vam descentrar i, en conseqüència, vam acabar perdent el partit per un abultat 64-43.

Què vam perdre? Si. Que eren millors que nosaltres? Segurament. Què teniem baixes? Si. Però, que hauriem pogut guanyar? Jo crec que també. I és amb això últim que ens hem de quedar. Continuo pensant que si som capaços de fer el nostre joc i abstreuren's de les situacions absurdes podem guanyar partits aquesta temporada. Potser no gaires, d'acord, però algun segur que si. A veure si és el proper...

ANALISI TEMPORADA (part II)

A veure, per on anàvem... a si!!!

CE Montigalà. Resultat temp anterior (no ho sé)

Un expedient X. Aquest equip no consta a les classificacions de l'any passat, és a dir que s'ha de tractar per força d'un equip que ha canviat de nom. El més probable és que siguin els antics UE Montigalà I que jugaven a 2a. En aquest cas tindrien un balanç de 9V-9D i serien un dels equips que l'any passat es van moure per la part mitjà de la classificació. Segurament un altre òs dur de rossegar. Com el seu nom indica juguen al nostre pavelló preferit: Montigalà.

Mussap. Resultat temp anterior (9V-13D)

Más de lo mismo. Equip amb un balanç mitjà, amb experiència a 2a i nom de mutua médica de les dolentes. El que em sorpren és que juguen a la mateixa pista que els Pares Carmelites (una segona oportunitat per pelar-se els genolls el qui hagin sortit indemnes de la 1a visita a aquest camp). Ja li demanarem referències a en Ribó que els deu conèixer...

Los Comodines CB. Resultat temp anterior (12V-9D)

Segurament un dels equips més forts del grup. La temporada passada van quedar com el 2n equip amb més punts del seu grup de 2a, però els Sant Jordi APA els van robar l'ascens als despatxos (manda huevos també...). Juguen a la pista del Mireia, una pista que tradicionalment se'ns ha donat prou bé, en bona part degut a la mida de les seves cistelles, o millor dit, de les seves paelles...

El fondo. Resultat temp anterior (17V-3D)

Campions del seu grup de 3a han de ser també un dels equips amb els que ens barallem per la permanència. Pel nom podriem pensar que ens tocarà anar a jugar a Sta Coloma, però no. Aquest és l'únic equip del grup d'aquest any que juguen a Sant Crist (la media jaula...). Menys mal, odio aquesta puta pista...

Iris Sol-Casagemes. Resultat temp anterior (12V-7D)

Un dels altres equips amb experiència a 2a i amb un balanç força bò. A més a més la bona notícia és que cobrirem una altra etapa de la nostra ruta: "descobrim els camps del BArcelonès Nord". Aquest cop ens tocarà anar a la pista IRIS un bonic diumenge a les 11h del matí.


Bé, un cop presentats els equips anem a extreure les conclusions: Hem tingut sort relativa amb l'equip que ens baixa de 1a; són molt bons però almenys ja els coneixem i sabem que no fan 2 metres ni es diuen Lebron James. Ens han caigut un gruix d'equips de 2a que l'any passat estaven al mateix grup i que van formar un grup duríssim. Del 2n (que va pujar) al 9è (que va baixar) hi havia només 2 victòries de diferència. Perquè tingueu referències, precisament els que va baixar van ser els Tokyo's Twelve, que fa dos anys ens van fotre un parell de repassades, i els que van pujar van ser els Sant Jordi Apa (no faré comentaris). Així que aquests 6 equips tindran un nivell molt alt... però no inabastable per donar alguna campanada. I finalment arriben els 5 últims. Els que hem pujat de 3a. Aquí és on ens ho jugarem tot nois. Baixen 4 equips, així que suposant que els que pujem som els equips més fluixos, només un es salvarà de tornar als inferns de 3a i als partits contra els torquatos i mikakus de torn...

Bé un cop fet l'analisi només dir-vos que tot i que ho veig realment difícil crec que, si juguem a un nivell semblant a la 2a volta de la temporada passada, estic convençut que no quedarem últims ni penúltims i que fins i tot podem arribar a somiar amb la permanència. Ara bé, el que si que tinc clar és que aquest any gaudirem com mai, enfrontant-nos amb equips de nivell, què és on sempre donem el millor de nosaltres mateixos.

Una abraçada i ens veiem el dissabte al camp.

QUI SÓN ELS MILLORS!!!???

ANALISI TEMPORADA (part I)

Bé, un any més, amb les dades de les classificacions de l'any passat farem un analisi dels rivals i de la temporada que es presenta:

A priori podriem dir que el repartiment de grups ens ha estat força benèvol. Jo no se qui és el lumbreras que ha repartit els equips en els 2 grups de segona però a priori el nostre grup 2B sembla de menys nivell que l'altre. Per començar direm que hi ha tan sols un equip que l'any passat estava a 1a, que a més a més és el que va quedar últim i que a més a més, són els Pares Carmelites. Si aquells que vam jugar un parell d'amistosos contra ells la temporada passada en aquella pista de merda que estava enmig d'un bloc de pisos. Després tenim 6 equips que repeteixen categoria, és a dir que ja estàven a 2a l'any passat, i finalment trobem a 5 debutants a la categoria (nosaltres inclosos). Anem ara a analitzar els nostres rivals 1x1:

CB Maccabi (antics Maccabi de Lavantar). Resultat temp anterior: 18V-1D (2ns del grup 3A)

Un equip que juga a Llefià, samarreta vermella, dissbte a les 17:45h i que es diu Macabbi... aquests ens volen robar la tàctica!!! No tenim referències però un 18-1 no és moc de pav. Segur que seran un òs difícil de rossegar. El que si que seran segur, serà una bona oportunitat de calibrar les nostres possibilitats reals a la categoria...

Raval II. Resultat temp anterior 11V-10D (5èns del grup 2B)

Pel nom podriem suposar que son el filial del Raval I, però no he trobat a aquest equip a cap categoria així que no tinc ni idea del perquè d'aquest II. En quant al nom de Raval, ens podem espera un equip... multiètnic? Tocarà anar a jugar al nostre camp maleït: Montigalà. A veure si aquest any trenquem la ratxa negativa.

Pares Carmelites. Resultat temp anterior 3V-17D (últims del grup de 1a)

Uns vells coneguts. A la tercera jornada haurem d'anar a jugar a la pista de l'equip de'n Ribò i companyia. Pels que no ho sapigueu és un camp infernal, amb el terra de rajoles, desnivellat i més llarg que un dia sense pà. Esperem que al Manel (que ja haurà tornant de Costa Rica i debutarà precisament aquí) i al Dani no els afecti la pressió de jugar contra un colega... Són l'unic equip que ens trobem que van baixar de 1a i sabem que històricament eren un equip consolidat a 2a. Un partit entre amics però amb un dels equips que sens dubte a final de temporada estarà lluitant per l'ascens. Si aquests no ens apallissen ja podem aspirar a tot...

Can truites. Resultat temp anterior 13V-6D (3rs del grup 3C)

A veure, jo no vull posar pressió, però si no guanyem a aquest no guanyarem a cap equip. Són, en principi, una de les ventafocs del grup. Un 13-6 a 3a no és que sigui un mal resultat però és dels pitjors balanç de tots els que formem la categoria. Juguen en Diumenge i a Montigalà... mala combinació per nosaltres nois, però no valen excuses: cal guanyar els dos partits!

Panxing All Blacks. Resultat temp anterior 10V-8D (3rs del nostre grup, bé oficialment 2ns però aquest lloc ens correspon a nosaltres per dret!!!)

Més Montigalà, més diumenge al matí i més vells coneguts. Aquests amb precedents molt recents. La temporada passada ens vam deixar perdre el partit que vam jugar a casa seva (3 prorrogues incloses) i el de casa nostre el vam guanyar. La tàctica és clara: defensar al puto rosset dels rinxols!!! Rival directe per la permanencia...

Basquet Marítim Gimsport. Resultat temp anterior 8V-11D (7ns del grup 2a)

Equip de mitja taula baixa de 2a. L'any passat es van quedar a 2 derrotes del descens a 3a. Juguen a un pavelló nou per nosaltres: al pavelló Marina-Besós de Sant Adrià. Amb una mica de sort encarà arribarà un lleuger flaire de la fàbrica d'Anís del Mono... No són del millor de 2a però poden ser un equip a tenir en compte degut a que ja coneixen la categoria.



Properament més informació dels equips rivals i conclusions finals al post: ANALISI DE TEMPORADA (part II)

COMENÇA LA TEMPORADA

Si nois, per fi. Després d'una llarga espera, de moltes patxangues montgatines i d'un partit amistos en el que dos nens de 14 anys ens van oferir un clínic de basquet gratis, comença la veritable compeció. Encara no tinc el calendari però fonts del consell ja m'han informat que debutem aquest dissabte a les 17:45h a Llefià contra l'equip MACABBI DE LEVANTAR. Un gran nom, mític en totes les competicions esportives (qui no ha jugat mai a un campionat de futbol contra uns Maccabbi de Levantar o uns Vodka Juniors...), darrera el qual s'amaga el 2n classificat del grup 3a de l'any passat amb 18 victòries i tan sols 1 derrota. Vamos, una bona pedra de toc per cal.librar les nostres possibilitats reals de saber a quin lloc estarem a 2a divisió... Properament, quan disposi del calendari, feré l'analisi anual del grup i dels rivals que ens han tocat. Ara només emplaçar-vos el dissabte a les 17:15h a Llefià (aquest any podriem arribar per fer un escalfament com Déu mana). De moment ja tenim la baixa confirmada per les 2 primeres jornades de Maní "tiro loco" que s'envà a desenfundar la seva escopeta a Costa Rica dues setmanetes (i després diuen que els funcionaris vivim bé...). Si us plau, aniria bé que em confirmessiu via mail qui vindrà per no estar patint fins l'últim moment. Apa doncs, ens veiem dissabte!!! I recordeu: QUI SÓN ELS MILLORS???

PARTIT AMISTÒS

Bé, per fi... ha costat però per fi tenim data per posar oficialment fi a les vacances d'estiu i començar la pretemporada com Déu mana. Dilluns vinent jugarem contra un equip del qual en tenim ben poques referències; bàsicament en tenim 2: que són 10 jugadors i que un és un client d'en Franzoni. Aixi que nanus, comportem-nos, que li va al curro al Franzoni y tiene mujer y un bebe que alimentar... Dir-vos que com efectivament havia dit al mail, el camp està a pendre pel cul, més concretament al meravellòs barri de ciutat meridiana (teniu l'adreça exacta al blog). Hi arriben 3 autobusos (62,76,159) i una linea de metro (L11 parada Ciutat Meridiana). No tinc idea de com estarà el tema pàrquing. Jo pujaré amb el cotxe, amb el Jordi i l'Hector, el què vol dir que em queden 2 places per ocupar. Sortida del vehicle llençadora del New York a les 19h aprox. Si voleu fer una prèvia allà doncs ja direu el què. Agrairé col.lecta per pagar el pàrquing si no hi ha lloc per aparcar al carrer... Aniria bé que confirmessiu via mail la vostre assistència per poder calcular a quanta pasta ens surt per persona (recordeu que hem de pagar 45€ entre tots els que hi anem). Ja que ens veiem podem aprofitar per acabar d'enllestir petits temes que tenim pendents (samarretes, possible establiment d'un dia d'entreno voluntari setmanal, pagament dels 2 que encara no m'heu donat la pasta...). Apa doncs, ens veiem com a molt tard el dilluns dia 6 a les 20h al pavelló de Can Cuyas, canviats i llestos per que la pilota torni a rodar... JUEGUEEEEEEEEEEEEEEN!!!

NOVES SAMARRETES??? PEASO SAMARRETES!!!

Per un cop, i que serveixi de precedent, un membre de l'equip s'ha mogut en tasques organitzatives per l'equip i no he estat jo. I la veritat és que m'he de treure el barret. Mireu quines peaso samarretes ens proposa el Franzoni per l'any vinent. I per només 8€!!! Jo crec que es impepinable demanarne una, ja decidirem si la fem servir per jugar o per escalfar o per fardar amb els colegues. Ara no més falta per decidir si ens hi posem els noms reals o hi posem motecillos... S'accepten propostes.

CLASSIFICACIÓ FINAL TEMPORADA 2007-2008

Ja es oficial. Tot i haver-nos tornat a timar en la classificació final (us juro que la comissió jurídica arribarà fins al TAS si és necessari per rebatre aquesta aberració!!!), estem en vermell, i sabeu el que això significa oi??? Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii nanus, que l'any vinent o ens fotem les piles o ens les fotran doblegades cada setmana, jejeje... És conya nens, sabeu de la fe que tinc en aquest equip i crec que podem fer grans coses l'any vinent (podem batre el record de birres consumides a l'abuela per exemple). Així que nens, ja podeu començar a baixar les panxetes que l'any vinent us tocarà córrer com les porques que sou!!! Qui són els millors???

Modificació data dinar fi de temporada

En vista a la nombrosa llista de baixes que s'anava perfilant pel dia proposat i en contra de la meva intenció inicial de moure les dates, el dinar es farà finalment el diumenge 31 d'Agost. A veure si aquest dia va millor...

SOPAR FINAL DE TEMPORADA

Bé, a veure companys. He rebut moltes crítiques per la no celebració aquest any del tradicional dinar de final de temporada de l'equip. Tothom em pregunta perquè no l'hem fet i la resposta és clara: perquè ningú s'ha mogut per muntar-ho. De fet, a l'últim partit es van proposar 2 dates (craso error deixar triar,) i aixi es van formar els grups de jo puc tal dia, jo puc tal altre... Això va portar irremeiablement al caos absolut i a la no celebració del dinar. Ara bé, crec que una temporada com aquesta, en la que l'equip ha assolit fites històriques, s'ha de tancar com és mereix. I com que la temporada no comença fins a l'Octubre proposo, que dic proposo, convoco el dinaret de final de temporada el dia 7 de Setembre. No s'accepten variacions. Ho sabeu amb gairebé 2 mesos d'antel.lació així que teniu temps de sobre per negociar amb novies/dones/parentes i de buscar cangurs per fills (o us els porteu...). Així doncs ja està tot dit. Quedem diumenge dia 7 de Setembre (bonica cançó de Mecano i aniversari de Josep Lluís Nuñez) en un lloc encara per determinar per fer la fideuà de fi de temporada. Apa doncs, ens veiem putes meuques!!!

PD: Us trobo a faltar... sniff sniff (no soy nadie sin mi equipo).

3x3 de Masnou

El dissabte passat, 4 dels membres de l'equip vam participar en un torneig de bàsquet 3x3 que es va fer a Masnou. Moguts pel mono de bàsquet, el Dani i jo ens vam enterar a última hora d'aquest torneig i no ens ho vam pensar dues vegades. Finalment en Manel i el Natxo Franzoni van ser els "complements" de l'equip Diables (a que és original?), i cal dir que no vam desmereixer el nom ni molt menys. De fet, al primer partit ens va tocar jugar contra un equip que tenia un jugador que hauria estat suplent als mikakus... I com no podia ser d'altra manera, per anar de sobrats i de pardos ens van guanyar (0-1). El següent partit ens deparava una agradable sorpresa...
- Natxo, estos no te suenan?
- Si, me parece que hemos jugado contra ellos...
- Coño si lo hemos hecho, como que son los GIK Future!!!
Efectivament, el torneig ens brindava la possibilitat de pendre'ns la revenja de les dues derrotes lligueres. Però com diu el refrany, la venjança és un plat que es serveix fred... i pel que es veu nosaltres encara teniem les dues derrotes de l'any tebiones; així que vam perdre. Com a mínim ens va quedar el consol de poder-nos acomiadar amb un:
- Nos vemos en 2a!!! (0-2).
Arribats a aquests extrems només quedava un partit abans d'anar a dinar al McDonalds (patrocinador oficial del torneig xo que no es va dignar a regalar ni un puto vale descompte per un chesseburguer...). L'objectiu del torneig era clar: Guanyar almenys 1 partit dels 6 que t'asseguraven. Ara que, quan vam arribar a la pista i vam veure el nostre pròxim rival les esperances d'aconseguir-ho abans de menjar-nos una hamburguesa s'apreciaven escasses. Ens esperava de llarg el millor equip dels 3 que haviem jugat fins llavors. A l'escalfament no en fallaven una els molt putes! Però llavors és quan l'esperit dels diables va resurgir. No em pregunteu com però vam començar a jugar a bàsquet i quan ens en vam adonar els haviem clavat un 21 a 10. VICTÒRIA i a omplir la panxa amb l'objectiu acomplert!!! (1-2).
Després de fer una mica el dominguero, i d'oferir un lamentable espectacle menjant a la terrassa del McDonalds a pecho descubierto, vam donar la benvinguda a un convidat que s'havia fet de rogar tot el dia: el sol! Aixi que després de dinar: tu me das cremita... yo te doy cremita... i cap al bar a fer un carajillo de Baileys. Amb la lliçó ben apresa del 1r partit vam tornar a la pista a donar un repasset a uns xavalins que pobrets, no sabien d'on els hi queien els cops de cul, de colze, etc... Segona victòria i al agua patos!!! (2-2) La calor i l'esforç mereixien un moment de relax i sap Déu que ens el vam pendre. Vam agafar el banyador (els que en portavem) i us puc ben assegurar que el bany va ser històric. Per un moment la platja de Masnou ens va sembla Menorca... Aigua cristalina, temperatura ideal, sense onadetes... Quin luxe nanus. Després del bany al solete a secar-nos i a prepararnos per un nou partit. Aquest va tenir poca història, tan poca que només diré que també el vam guanyar i per celebrar-ho, que millor que una altre Baileys? (3-2) Increiblement ens haviem posat en positiu a la classificació, però per si de cas teniem alguna possibilitat de classificarnos, les vam enterrar totes en un últim partit en el que ens les van fotre per totes bandes i doblegades. Aixi que vam tancar el torneig amb un més que digne balanç de 3 victòries i tres derrotes però sobretot amb la sensació d'havernos-ho passat de puta mare. De fet, allà mateix ens van passar informació sobre un circuit de 3 torneigs 3x3 que es juguen aquest estiu a pobles costaners i ens estem pensant seriosament apuntarnos, si no a tots 3, almenys si a algun d'ells. Les dates són 19/07 a Badalona, 26/07 a Canet de Mar i el 2/08 a Mataró. A veure si us animeu i als propers podem anar-hi amb 2 equips... Estaria molt bé!!! Apa doncs, fins aquí la crònica. A dalt teniu 4 fotos perquè se us facin les dents llargues. Siau putes!!!

Al Cèsar el que és del Cèsar

Bé nois, després de 7 trucades i 3 mails al consell finalment he aconseguit almenys que ens recomptessin els partits i ara surti el partit que ens havien estafat. Tornem a anar segons. Ara... de l'aplaçat contra els ÑBA nunca más se supo. A veure si la setmana vinent quan actualitzin altre cop apareix alguna sorpresa més. Bé, també dir-vos que la secretaria tècnica ha començat ja a preparar la temporada vinent. Rebreu més noticies properament però com a bestreta (quina bonica paraula) us informo que a l'amistós de la setmana vinent segurament tindrem la presència d'algun dels jugadors que poden formar part de la plantilla la temporada vinent. Encara està per definir el dia del partit, dimarts o dijous, però l'hora serà a les 21:00h.

HO HAVEU VIST AIXÒS??? HO HAVEU VIST??? LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!

Nanus, això és una conspiració. Des de que vaig veure la classificació on hi apareixíem tercers vaig tenir com una sensació estranya, alguna cosa no em quadrava... Finalment aquesta tarda he descobert el q: ENS HAN TANGAT UN PARTIT GUANYAT!!! He repassat els resultats un per un de la mateixa web del consell i hem guanyat 12 partits i perdut 6, això sense comptar el dels 6 minuts contra ÑBA. El que vol dir que hem jugat 18 partits i no 17 com apareix a la classificació. Ens han fet desaparèixer un partit. Jo em pensava que érem víctimes d'un sistema de classificació injust i resulta que del que som víctimes és de que els dels consell no saben sumar. Una altra mostra de com està l'educació en aquest país nois: tot és culpa dels mestres!!! Putos funcionaris inútils...

DE BOJOS!!!

Imagineuvos la següent situació: Dos equips en una lliga: posem A i B. A ha guanyat 10 partits i perdut 8, B n'ha guanyat 11 i perdut 6. Ara la pregunta: quin és el que va per davant a la classificació??? Doncs si, a tot el món mundial hauria d'anar primer l'equip B, però resulta que el consell no forma part d'aquest món. A són els Panxing All Blacks i B som nosaltres, així que a hores d'ara som 3rs!!! INCREIBLE PERÒ CERT!!! Entreu a la web del consell i comprove-ho (www.cebnord.com). Encara no han computat el primer partit contra els ÑBA i quan ho facin se suposa que tornarem a anar segons, però com no ho facin... MANDA HUEVOS NANUS!!! NI CELEBRAR-HO TRANQUILS ENS DEIXEN!!!

OBJECTIU ACOMPLERT

Si nois, amb 4 temporades de retard respecte la meva previsió inicial, ho hem aconseguit. Amb la solvent victòria d'aquest cap de setmana l'equip ha tancat la temporada en segona posició del seu grup, i això vol dir que (a falta de confirmació oficial del Consell) tenim plaça d'ascens a 2a per al proper any. Ara ja ho podem cantar als 4 vents: A SEGONAAAA EEEEEOOOOEEEEEE!!!
Vull felicitar-vos a tots per l'esforç dut a terme i per la magnífica segona volta que hem realitzat. Ara toca celebrar-ho com cal amb una MEGAPAELLADOMINGUERA, de la que estem pendents de confirmar dates. I després a començar a pensar en la temporada vinent amb l'objetiu clar d'assolir la permanència...

PROJECTE BLOC

Bé nois, ara que s'ha posat tant de moda això dels blocs, i anima't per la recent creació del bloc del bar del nostre estimat (i futur patrocinador) Jordi Ribot, he decidit tornar a engegar un espai comú per l'equip en aquest meravellós món d'internet. Han passat ja 3 anys del meu primer intent (alguns recordareu les mítiques cròniques dels partits) de fer alguna cosa semblant i crec que de cara la temporada vinent ens podriem plantejar mantenir viu un espai comú, on de pas jo podria penjar informacions diverses i aixi no inundar els mails de la penya. Espero (encara que no hi confio gaire) que tingui una miqueta més de seguiment que l'intent anterior. Bé, ja es veurà. De moment us convido a fer el màxim de suggerències respecte al que voldrieu publicar en aquest bloc: classificacions, la música del playlist, cròniques dels partits, fotos de l'equip, fotos de les novies dels membres de l'equip, els membres dels membrs de l'equip, etc...

Per començar a obrir boca recuperaré la crònica del partit contra Transports Morros que vam jugar fa tres anys. Pels qui no ho recordin va ser aquell dia que van saltar els sismògrafs de tota Catalunya després que jo li fes un tap a un jugador de l'equip contrari. Per cert, és la hostia de llarga però molt emotiva (he estat a punt de plorar mentre la rellegia). Les noves, si es que en fem, hauran de ser més curtes o es faran interminables de llegir. Apa doncs, aquí us la deixo

REMEMBER WHEN...

28 noviembre 2005

TRANSPORTS MORROS 68 - TITANS DE LES CORTS 69

Bé, la gran majoria de vosaltres us estareu preguntant dues coses: la primera és aquest canvi sobtat de nom al qual només els que vam jugar el partit d'akest diumenge a les 10h (si... hora criminal on les hi hagi) podem donar una justificació, i la segona és:

VAU GUANYAR?????????????????????????????????

Doncs si, estimats amics i amigues. I no tan sols vam guanyar, sinó que vam escriure una pàgina inborrable en els anals del bàsket. O dit d'una altra manera... QUE ELS VAM DONAR PEL CUL PERÒ QUE BEN DONATS. Per més que aquesta crònica ho vulgui, no podrà mai reflectir l'èpica, el patiment, l'angoixa i la joia que els 5 (si, he dit 5) homes que vam jugar akest partit vam sentir. I això que a priori ni tans sols sabiem si podriem jugar degut a la falta d'efectius amb la que ens vam trobar. A les baixes més justificades per lesió del Raul (que serà el regal que ens portaran els reis per nadal...) el Roc (baixa per temps indefinit) i el Joan Beltran (per un compromís, mai més ben dit perquè estava preparant el seu bodorrio) hi em de sumar les més... ejem... no se com dir-ho per ser respectuós... que collons: les més RAJADES!!!! del Natxo Barrau (que mentre jo estava agafnt els rebots que li tocaven ell devia estar pujat al Dragon Kahn), del Joan Torres (espero que el botellón no tingués més conseqüencies que la conseqüent ressaca) i la de Jordi Armada (que li va pesar més la son que el compromís amb l'ekip). Que sapigueu tots aquests darrers que ja teniu una falta injustificada (alguns més d'una...), i l'acumulació d'akestes, com deia el meu amic Michael Robinson, no acarrrrrrrea suspensión però si una ronda a l'abuela.

Aixi les coses, el diumenge a les 10h del mati ens vam trobar al pavello del Mireia de Montgat el Dani, el Manel, l'Albert, el Natxo Franzoni el Roger (un colega del Dani que va venir suplantant la identitat de son germà) i el menda lerenda. Sis en total. Una mica justets... però almenys teniem un canvi.

El partit va començar com mai ens hauriem pensat. Una defensa més que correcte i la immensa inspiració de'n Maní desde la linea de 6,25, ajudada en part per la dimensió de la cistella que sembava més una paella valenciana que no un cèrcol de bàsket, va fer que ens possessim 13 punts amunt al final del primer quart. Tot semblava anar de conya. El segon quart ja va ser més igualat i a la mitja part hi vam arribar amb 11 punts de ventatge. Llavors va començar el festival. Digne del millor capítol d'expediente X, al primer minut del 3r quart l'albert va demanar el canvi i instants després va ser abduït per alguna nau extraterrestre. Ahora estoy, ahora no estoy! La banqueta buida, el Natxo amb 4 faltes i l'ekip rival en plé festival de triples, especialment d'un paio que era el puto doble de Mortadelo però que enxufava tot el que tirava. Amb el partit gairebé empatat va arribar la jugada clau. Un llançament del rival va tocar el cèrcol, jo em disposava a saltar per agafar el rebot quan el pivot de l'ekip contrari em va empentar pel darrera. Piiiiiiiiiiiiiiiiii. Falta... DEL NATXO FRANZONI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'àrbitre, del qual m'he abstingut de fer cap comentari fins al moment pel respecte que em mereixen les persones amb NNEE (necessitats educatives especials, per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme...), va pitar falta del Natxo que estava a tres metres de la jugada. Podria dir moltes coses d'akest home: que era cec, tonto, subormal, amb un CI que de ben segur no superaba el 80 (i parlo desde la meva experiència de mestre de educació especial), o simplement gilipolles, però em limitaré a dir que era més burro que una sabata. No mereix comentaris. La qüestió es que a meitats del 3r quart ens vam trobar amb el Natxo expulsat a la banqueta per personals, l'albert abduït qui sap on i els 4 restants a dins del camp intentant defensar 5 tios el millor que sabiem. I encara vam fer prou. Deixeu-me destacar d'akest període alguna bombeta navarrenca de'n maní, les entrades forçant personal de'n Dani, un triple més net que una patena de'n Roger i un tap absolutament estratosfèric que li vaig fer al pivot rival, que una mica més i se li cauen els calçotets del crit que vaig fotre després (si us plau, la resta de l'ekip corroboreu això o la gent és pensarà que sóc un flipat).
Enacara no sé ben b com, vam anar aguantant el tipus de tal manera que vam arribar a 3:30 del final 6 punts per sota... i aki va sorgir l'esperit dels diables... un esperit que, no us he d'enganyar, ni tan sols sabíem que existia.
A força de defensar, correr al contratac i provocar faltes (amb els respectius tirs lliures) vam igualar heròicament el partit. I a falta de 8 segons, el Maní va convertir el tir lliure que ens donava un puntet d'avantatge. La jugada següent va ser de llibre. 5 contra 4. Vam programar (jajaja) una defensa pressionant a tots els jugadors de l'altre ekip (menys al que sacava es clar). El tio es va fer la pitxa un lio i va sacar en llarg al mig del camp. I en questió de dècimes de segon van passar força coses: el Dani es va llançar a tallar la pilota, però el que va tallar va ser a un dels contraris que va anar a espetegar contra la cara de'n maní. A punt de caure, el Dani va poder tocar un xic la pilota, lo just perquè aquesta acabes mansament a les meves mans... Amb en Dani per terra, en Maní retorçant-se de dolor a la cara, 2 tios més de l'ekip contrari caiguts (un d'ells amb el turmell a Cuenca) i ningú en 5 metres a la rodona ja que tothom mirava l'espectacle dantesc que hi havia al mig del camp, vaig començar a botar la pilota al ritme que s'esgotaven els segons: 5......4......3......2......1......0 (obviaré que vaig intentar un triple a l'últim instant que no va tocar ni aro...)

SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Hem guanyat!!!!!!!!!! BIeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!!!! UUUUUUUUUUUUUUUUUUEEEEEEEEEEEEEE!!!

HOSTIAS EN MANEL!!!!!!!! A tot això en Manel encara estava a terra amb un bony a la cara que encara ara li deu estar fent mal. Però haviem guanyat!!! Que dic guanyat? Haviem remuntat un partit sent 4!!! Èpic nanos. De debó que no se que més dir... espero que la resta de l'ekip s'animi a completar akesta crònica. I només queda dir-vos que ja, i per sempre més, el quartet format per Dani, Manel, Roger i Ferran (i tu també natxo que prou que vas fer mentre hi eres) entrarà a la història de l'esport com un dia ho van fer el barça de les cinc copes, la jugoplastika de'n Kukoc, els chicago bulls de'n jordan, el barça del 0-5 i 0-3 al bernabeu, etc... i d'aki a 50 anys els nens de les corts recitaran aquesta alineació de memòria (mireu que tampoc demano pas gaire a la nova llei d'ducació... que només som quatre!) i nosaltres 5 podrem, podrem mirar orgullosos a la cara dels nostres fills i dir: nosaltres vam ser allà... I VAM GUANYAR!!!!!!!

QUI SÓN ELS MILLORS?????

ELS DIABLES DE LES CORTS!

PD: I els cabrons que no vau venir no ho podreu dir!!! Apa, xinxa rechincha!!! ;)

Clasificació	Equip	Punts	Jugats	Guanyats	Empatats	Perduts	No Pres	Aplaçats	Favor	Contra
1	CLUB BASQUET LA SALUT (bk lleure)	10	5	5	0	0	0	0	374	290
2	CAN MINGO (bk lleure)	8	5	3	0	2	0	0	307	259
3	MADERAS SAN PASCUAL ( bk lleure )	7	4	3	0	1	0	0	314	221
4	SHOWTIME (bk lleure)	7	4	3	0	1	0	1	315	226
5	WALTRAPAS (bk lleure)	7	4	3	0	1	0	0	256	206
6	DIABLES DE LES CORTS (bk lleure)	7	5	2	0	3	0	0	264	378
7	TRANSPORTS MORROS (bk lleure)	6	4	2	0	2	0	0	256	221
8	LLEFIA, CB (bk lleure)	6	5	1	0	4	0	0	252	358
9	BD BASQUET (bk lleure)	5	4	1	0	3	0	0	171	229
10	GENERAL LAB ( bk lleure)	5	4	1	0	3	0	1	153	229
11	CONSTRUCCIONES ORTEGA (bk lleure)	4	4	0	0	4	0	0	177	222