... gegant, ciclopí, exorbitant, enorme, colossal, tremebund, químeric, etc... Podria estar fins demà que no se m'acabarien mai els adjectius per descriure el partit d'aquest cap de setmana. És difícil explicar amb paraules el que va succeïr dissabte al camp de Llefià, però provaré de fer-ho el millor que pugui...
De primeres encaravem el partit amb unes perspectives diferents a les de les dues últimes setmanes: vam ser 11 jugadors (tot i que el Rul i el Torres van arribar al final del 1r quart), el que ens va permetre poder defensar amb més intensitat, no tant preocupats per les personals i posar en pràctica diferents variants tàctiques.
El primer quart va ser intens. En atac vam estar força encertats (sobretot l'Albert, 8 punts amb 2 triples en aquest període), però la fragilitat del nostre rebot defensiu i l'alt percentatge de llençament de l'equip rival (sobretot del seu número 6, que ens va cascar 3 triples seguits) ens va condemnar a tancar el parcial amb un 15-21.
Al segon quart vam moure banqueta i vam pujar un punt la intensitat. Tot i que els rival continuaven enxufant-les, nosaltres vam respondre sobretot a base de penetracions del Dani, llençaments de l'Albert i rebots i canastes fàcils dels pivots. Parcial de 21-19 per marxar al descans 4 punts per sota: 36-40. Tot i estar realitzant un bon partit en atac (menys el negat que aquí us parla que havia fallat tot el que havia tirat i a més amb alguna pedra que no va arribar a tocar ni aro...) continuavem perdent, en gran part per l'encert dels rivals. Només quedava apretar les dents i sortir a mort a la segona part.
I que va passar al 3r quart??? Doncs la pàjara de sempre!!! El 6 cosint-nos a triples i el 14 tallant pel mig de la zona ens van enxufar un parcial de 6-20 que marcava el màxim aventatge visitant a falta d'un minut per arribar a l'últim quart: 42-60. I aquí va començar a aparèixer la verge... Primer disfressada de Dani que, tirant de coratge, va decidir passar al plan B: tàctica Juan Palomo. 6 puntets ell solet en un minut que van deixar el marcador amb un 48-61 al final del tercer quart.
Ara bé lo bò nanus... Últim quart, 13 punts a sota i possessió pels Gimesport. Algú va tenir la idea feliç de canviar la nostre defensa; Sacrilegi!!! El pilar del nostre joc, allò en que es fonamenta tot l'equip, la gran 2-1-2 que ha deixat en menys de 50 punts a la majoria d'equips amb els que ens hem enfrontat estava sent qüestionada!!! Així doncs, vam sortir a pista amb un 5 format per Dani, Manel, Albert, Rulo i Jordi, i vam passar a defensa 3-2. El que va passar després ja forma part de la historia d'aquest equip. Un tir lliure del Dani, un triple de l'Albert, dos canastes després de rebot ofensiu del Jordi (immens) i un 56-63 al marcador. L'equip rival es topava un i altre cop amb la nostre defensa exterior. Els que ens ho miràvem desde la banqueta ens moriem de ganes de jugar però qualsevol tocava res tal i com estavem jugant... Tot just un relleu entre els homes alts i prou (el Jordi i el Rulo estàven a punt de trallar...). Ells no podien llençar amb comoditat i no trobaven els espais dins de la zona. Fins que va sorgir altre cop la figura del 14 de l'equip rival que en tres jugades consecutives absolutament clavades, va tallar pel mig de la zona per anotar 6 punts seguidets . 56-67 a falta de 4 minuts pel final del partit. Però que vam fer nosaltres? Baixar els braços? NO! Tot el contrari!!! Les següents jugades: 2 puntets del Lario, triple de'n Manel, 2 tirs lliures del Dani, recuperació i dos puntets més de'n Maní al contraatac i per acabar... triplazo de l'Albert (el cinquè de la tarda) d'aquells que li agraden a ell, tot just arribant a camp contrari i amb un rival puntejant-li el tir. 68-67!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Parcial de 12-0 en 3 minuts!!!!!!! L'equip rival estava entre flipant i desquiciat. Això va provocar que entressin en un cercle vicios: l'àrbitre va assenyalar una tècnica a la seva banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una altra tècnica a la banqueta, cosa que encara els va desquiciar més, cosa que va provocar una desqüalificant per al número 14... Total: 6 tirs lliures i banda per nosaltres. L'Albert es va encarregar de ficar-ne 5 i a la següent jugada el Dani va provocar la cinquena falta d'un altre dels rivals i va anotar 2 puntets més de tir lliure per deixar el parcial en un bonic 19-0. A l'última jugada del partit, i ja sense defensar, encara ens van clavar un altre triple per posar el 75-70 que reflectia el marcador al final.
Conclusions del partit? Moltes, masses potser per analitzarles ara i aquí. Jo em quedo amb el subidón de adrenalina que encara em dura i la sensació que si som un mínim de jugadors (entre 9 i 11) ens ho passem tots molt millor perquè no patim al camp, podem sortir a gaudir del partit i això es tradueix en bon joc i, de vegades, en victòries.
La frase del partit: En el minuto 10 del 4o período el jugador visitante nº14 (RODRIGUEZ, V) fué descalificado por decirme textualmente: "Ves a joder a tu prima, capulllo". Sin más que añadir. R, Gallardo dixit (àrbitre del partit, comentari reflectit a l'anvers de l'acta).
Pos eso... sin más que añadir jo tampoc, em despedeixo fins a la propera crònica d'aquí a dues setmanes.
