Si algú sap on trobar-lo si us plau que es posi en contacte amb nosaltres amb urgència.
Si nois, altre cop vam estar a l'all fins a l'últim moment, altre cop vam arribar al final amb opcions de victòria, altre cop vam tenir l'última possessió per guanyar el partit ... i altre cop la vam tombar d'un puto punt!!! I aquest cop la cosa és encara més greu si tenim en compte que a 47 segons del final anàvem 2 punts per sobre... en fi. És el que hi ha. Anem a la crònica.
El partit es presentava pelut ja que teníem moltes baixes (5 per ser més exactes) i per acabar-ho d'adobar, la majoria eren de pivots. Només teníem 2 homes alts, en Carlos i en Jordi i aquest últim destaca més pel seu llençament exterior que pels seus moviments sota cistella. I això amics meus es va notar. Fixeu-vos si es va notar que l'estrella de l'equip rival va ser un paio de 1,60cm d'alçada i 1,60cm tmb de diametre de panxa que ens va clavar 12 puntets ell solet a dins de la zona...
Per variar, vam sortir molt freds encaixant un parcial dur al primer quart i això ja sembla un mal endèmic de l'equip. Al principi creiem que era degut al nul escalfament que fèiem però als 2 últims partits hem escalfat com deu mana i continuem sortint a jugar amb la tensió de una iaia de 90 anys. S'haurà de posar més èmfasi en aquest aspecte als propers partits. Aquest primer quart ens va fer anar a remolc tot el partit. A més a més, vam tenir força problemes amb les faltes personals ja que el Dani, l'Hèctor i el Jordi es van carregar de faltes força aviat i la profunditat de la nostre banqueta no era precisament la de la tràquea de la Lucia Lapiedra... Ens va costar trobar un sistema d'atac efectiu, amb en Maní ofuscat amb els triples i jo amb uns percentatges d'autèntic estrellat (1/12), fins que va emergir l'autèntica estrella del partit: en Carlos. Aprofitant la seva alçada i el seu salt va estar immens a la zona, anotant en penetració, en llençaments de 3 metres, després de rebot ofensiu... i a més a més assistint a la resta de companys. Absolut MVP del partit. Ell va ser el que ens va fer estar allà fins a l'ultim moment... fins a la debacle. A 47 segons del final, amb 2 eliminats per faltes i el Dani amb 4 personals, guanyàvem de 2 i teniem el partit mig controlat, però no ho vam saber jugar. Primer cometent faltes estúpides (algunes més que discutibles però bé...) que van donar al rival la oportunitat d'anotar amb tirs lliures quan en joc no podien fer-ho. I al final, amb una última possessió 1 punt per avall que passarà als anals del bàsquet: Dani la puja, la bota, me la passa en posició d'aler i jo, amb tir franc de 4 metres, decideixo fer el pase més estúpid que es pot fer, i li tiro una patata creuant tota la pista fins a l'altre costat al Manel. Aqui la cosa ja es complica, el Manel es troba amb la bola, trepitjant la linea de 3, però suposo que empès pel seu 0/12 que portava fins al moment en triples decideix buscar al Lario... però ens tallen el pase i quan el tio de l'altre equip surt al contraatac i atropella al Maní, li xiulen personal en defensa i A CAGARLA!!!
Aquest vindria a ser el resum del partit. Una altra derrota, que en la meva opinió no hauria d'haver succeït mai. Confio que a la tornada, si aconseguim reunir un equip com deu mana, els pivots s'inflaran (Raul, esta semana hubieras pagado 2 rondas de bravas...) i guanyarem el partit. Bé, quedem-nos amb lo positiu... dels 4 partits jugats a 2a hem estat a la pomada en 3. És una bona mitja no? A veure si a partir d'ara la sort ens somriu i podem ampliar el nombre de victòries. Encara que alguna cosa em diu que aquest finde no serà el dia...
Si nois, altre cop vam estar a l'all fins a l'últim moment, altre cop vam arribar al final amb opcions de victòria, altre cop vam tenir l'última possessió per guanyar el partit ... i altre cop la vam tombar d'un puto punt!!! I aquest cop la cosa és encara més greu si tenim en compte que a 47 segons del final anàvem 2 punts per sobre... en fi. És el que hi ha. Anem a la crònica.
El partit es presentava pelut ja que teníem moltes baixes (5 per ser més exactes) i per acabar-ho d'adobar, la majoria eren de pivots. Només teníem 2 homes alts, en Carlos i en Jordi i aquest últim destaca més pel seu llençament exterior que pels seus moviments sota cistella. I això amics meus es va notar. Fixeu-vos si es va notar que l'estrella de l'equip rival va ser un paio de 1,60cm d'alçada i 1,60cm tmb de diametre de panxa que ens va clavar 12 puntets ell solet a dins de la zona...
Per variar, vam sortir molt freds encaixant un parcial dur al primer quart i això ja sembla un mal endèmic de l'equip. Al principi creiem que era degut al nul escalfament que fèiem però als 2 últims partits hem escalfat com deu mana i continuem sortint a jugar amb la tensió de una iaia de 90 anys. S'haurà de posar més èmfasi en aquest aspecte als propers partits. Aquest primer quart ens va fer anar a remolc tot el partit. A més a més, vam tenir força problemes amb les faltes personals ja que el Dani, l'Hèctor i el Jordi es van carregar de faltes força aviat i la profunditat de la nostre banqueta no era precisament la de la tràquea de la Lucia Lapiedra... Ens va costar trobar un sistema d'atac efectiu, amb en Maní ofuscat amb els triples i jo amb uns percentatges d'autèntic estrellat (1/12), fins que va emergir l'autèntica estrella del partit: en Carlos. Aprofitant la seva alçada i el seu salt va estar immens a la zona, anotant en penetració, en llençaments de 3 metres, després de rebot ofensiu... i a més a més assistint a la resta de companys. Absolut MVP del partit. Ell va ser el que ens va fer estar allà fins a l'ultim moment... fins a la debacle. A 47 segons del final, amb 2 eliminats per faltes i el Dani amb 4 personals, guanyàvem de 2 i teniem el partit mig controlat, però no ho vam saber jugar. Primer cometent faltes estúpides (algunes més que discutibles però bé...) que van donar al rival la oportunitat d'anotar amb tirs lliures quan en joc no podien fer-ho. I al final, amb una última possessió 1 punt per avall que passarà als anals del bàsquet: Dani la puja, la bota, me la passa en posició d'aler i jo, amb tir franc de 4 metres, decideixo fer el pase més estúpid que es pot fer, i li tiro una patata creuant tota la pista fins a l'altre costat al Manel. Aqui la cosa ja es complica, el Manel es troba amb la bola, trepitjant la linea de 3, però suposo que empès pel seu 0/12 que portava fins al moment en triples decideix buscar al Lario... però ens tallen el pase i quan el tio de l'altre equip surt al contraatac i atropella al Maní, li xiulen personal en defensa i A CAGARLA!!!
Aquest vindria a ser el resum del partit. Una altra derrota, que en la meva opinió no hauria d'haver succeït mai. Confio que a la tornada, si aconseguim reunir un equip com deu mana, els pivots s'inflaran (Raul, esta semana hubieras pagado 2 rondas de bravas...) i guanyarem el partit. Bé, quedem-nos amb lo positiu... dels 4 partits jugats a 2a hem estat a la pomada en 3. És una bona mitja no? A veure si a partir d'ara la sort ens somriu i podem ampliar el nombre de victòries. Encara que alguna cosa em diu que aquest finde no serà el dia...
