Guanyar un partit a 2a és complicat, fer-ho al pavelló de Montigalà sempre ha estat especialment difícil per nosaltres, jugar a les 9h tampoc se'ns ha donat mai massa bé, jugar sense cap dels 2 jugadors que pot fer de base també és un gran handicap, però a més a més de tot això, pretendre fer-ho amb tan sols 7 jugadors ja resulta gairebé impossible. Per l'acumulació de faltes, pel cansment físic i mental, possibles lesions, per moltes raons... Vistes així les coses no és d'extranyar que aquest finde sumessim la 4a derrota de la temporada enfront dels Pánxings.
El dia va començar gris, fred i massa aviat per a alguns... A part de les baixes ja conegudes de l'Albert, el Dani i en Carlos es van sumar les d'última hora les de'n Manel i en Joan Torres. Això ens deixava bastant en calces però tot i així s'havia de jugar, i la veritat és que tampoc ho vam fer malament. A l'escalfament ja vam veure que la nostre inferioritat en nombre era compensada per una absoluta superioritat en cm. Si normalment ja tenim un equip alt, ahir la diferència era encara més notable. A més a més d'això, sabiem del perill del seu jugador estrella i això ens va permetre posar-hi més atenció en defensa des d'un bon principi perquè no pogués entrar en el partit, i la veritat és que ho vam conseguir, però tot això no va ser suficient.
Al principi del partit vam provar de carregar boles al joc interior però... no ens enganyem, per més alts que siguem no tenim cap Garnett ni O'neal a l'equip. A més a més, ells alts no eren, però sabien bé com defensar a la zona i tancar el rebot. Tot i la lluita dels Natxos, Jordi, en Rul i companyia mai vam dominar amb claredat el joc interior. Per fora jo feia de base com podia, perdent més boles que donant assistències, però entre el Nillu, l'Hèctor i jo anavem fent puntet a puntet. En defensa la tàctica era clara: deixar tirar a qualsevol menys al rosset... I més o menys així vam anar fent fins al descans.
Però al 3r quart van canviar les coses. A ells els van començar a entrar els tirs, van començar a còrrer al contraatac alhora que a nosaltres ens començaven a fallar les cames (cosa lògica si pensem que només erem 7). Els llençaments no entraven, les passades no arribaven, la defensa no tancava. Aquí ens van obrir un forat de 10 punts que ja no vam ser capaços d'eixugar. Menció especial mereix el pique que el Jordi es va tenir amb la majoria de l'equip rival. Jo no se com s'ho fa però sempre acaba emprenyat amb algú aquest noi... ;) Per variar vam acabar tots carregats de faltes, amb 2 eliminats per personals i el Nillu en pista amb el bessó lesionat...
Bé nois, en aquestes condicions poques coses més es poden fer. Trobo que estem tenint uns resultats molt per sota de les nostres possibilitats reals. A cada partit que passa estic més convençut que tenim bàsquet suficient per estar a 2a però unes vegades per mala sort i altres per falta d'efectius (ja portem 2 setmanes sent només 7 jugadors) no acabem de sumar les victòries.
A veure si la setmana vinent es gira la truita i podem començar a entrar en dinàmica guanyadora el més aviat possible. La meva il.lusió és lluitar almenys per la permència fins al final i la veritat és que seria molt trist si a mitja temporada ja no tinguessim res a fer.
El dia va començar gris, fred i massa aviat per a alguns... A part de les baixes ja conegudes de l'Albert, el Dani i en Carlos es van sumar les d'última hora les de'n Manel i en Joan Torres. Això ens deixava bastant en calces però tot i així s'havia de jugar, i la veritat és que tampoc ho vam fer malament. A l'escalfament ja vam veure que la nostre inferioritat en nombre era compensada per una absoluta superioritat en cm. Si normalment ja tenim un equip alt, ahir la diferència era encara més notable. A més a més d'això, sabiem del perill del seu jugador estrella i això ens va permetre posar-hi més atenció en defensa des d'un bon principi perquè no pogués entrar en el partit, i la veritat és que ho vam conseguir, però tot això no va ser suficient.
Al principi del partit vam provar de carregar boles al joc interior però... no ens enganyem, per més alts que siguem no tenim cap Garnett ni O'neal a l'equip. A més a més, ells alts no eren, però sabien bé com defensar a la zona i tancar el rebot. Tot i la lluita dels Natxos, Jordi, en Rul i companyia mai vam dominar amb claredat el joc interior. Per fora jo feia de base com podia, perdent més boles que donant assistències, però entre el Nillu, l'Hèctor i jo anavem fent puntet a puntet. En defensa la tàctica era clara: deixar tirar a qualsevol menys al rosset... I més o menys així vam anar fent fins al descans.
Però al 3r quart van canviar les coses. A ells els van començar a entrar els tirs, van començar a còrrer al contraatac alhora que a nosaltres ens començaven a fallar les cames (cosa lògica si pensem que només erem 7). Els llençaments no entraven, les passades no arribaven, la defensa no tancava. Aquí ens van obrir un forat de 10 punts que ja no vam ser capaços d'eixugar. Menció especial mereix el pique que el Jordi es va tenir amb la majoria de l'equip rival. Jo no se com s'ho fa però sempre acaba emprenyat amb algú aquest noi... ;) Per variar vam acabar tots carregats de faltes, amb 2 eliminats per personals i el Nillu en pista amb el bessó lesionat...
Bé nois, en aquestes condicions poques coses més es poden fer. Trobo que estem tenint uns resultats molt per sota de les nostres possibilitats reals. A cada partit que passa estic més convençut que tenim bàsquet suficient per estar a 2a però unes vegades per mala sort i altres per falta d'efectius (ja portem 2 setmanes sent només 7 jugadors) no acabem de sumar les victòries.
A veure si la setmana vinent es gira la truita i podem començar a entrar en dinàmica guanyadora el més aviat possible. La meva il.lusió és lluitar almenys per la permència fins al final i la veritat és que seria molt trist si a mitja temporada ja no tinguessim res a fer.
