Bé nois, crònica setmanal i poques coses a dir. Principalment perquè el Joan B i jo ens vam perdre tota la primera part ja que haviem anat de comiat de solter i no ens va donar temps d'arribar a l'hora. Per un cop a la vida el partit va començar puntual així què... La veritat és que quan vam arribar no anàvem perdent de tant, crec que anàvem 10 avall a dos minuts pel descans després d'haver fet un primer quart força decent (dos punts per sota crec...). Però la imatge que donava l'equip no era de partit igualat. Braços caiguts, poca motivació, falta d'idees, cansament, no sé, però l'equip transmetia una desidia general.
Al començar la segona part la tònica va continuar sent la mateixa. Ni un temps mort en que el Manel va cridar a l'atenció de la nostre actitud va servir per canviar massa cosa. En Lario no tenia el dia amb els triples, no hi havia director de joc i en defensa feiem aigues per tot arreu. Ens vam deixar anar molt depressa i la renda va començar a crèixer més i més.
L'útim quart va ser una autèntica desvandada. Us diré el parcial de memòria però crec que va ser un vintimolts a dos. Si... a 2. Dos punts en tot l'últim quart. L'explicació: cada atac era igual: pujàvem la pilota i quan arrivàbem a dalt el primer que l'agafava se la jugava. Ni passades, ni sistema ni res de res... Trist, molt trist...
Sens dubte el millor de la tarda van ser les birres, subvencionades per l'aniversari de'n Carlos, que ens vam fotre a la Abuela (recentment reoberta amb un altre nom) on cadascú va donar la seva versió del que havia passat: els uns que ens hauriem d'haver quedat a 3a, els altres que si l'àrbitre es va acollonir amb els jugadors de l'equip rival, etc... En fi, una bona tertulia banyada amb cerveseta com feia mesos que no feiem. Amb això últim em quedo jo, ja que últimament estava tenint la sensació de que erem cada cop un equip menys "equip". I és que com està escrit en els estatuts de fundació dels Diables de les Corts: "L'equip comença al bar i acaba al bar".
Si les birres tornen a còrrer al bar segur que la pilota torna a entrar a la cistella... i si no... doncs seguirem demanant cerveses!!!
Al començar la segona part la tònica va continuar sent la mateixa. Ni un temps mort en que el Manel va cridar a l'atenció de la nostre actitud va servir per canviar massa cosa. En Lario no tenia el dia amb els triples, no hi havia director de joc i en defensa feiem aigues per tot arreu. Ens vam deixar anar molt depressa i la renda va començar a crèixer més i més.
L'útim quart va ser una autèntica desvandada. Us diré el parcial de memòria però crec que va ser un vintimolts a dos. Si... a 2. Dos punts en tot l'últim quart. L'explicació: cada atac era igual: pujàvem la pilota i quan arrivàbem a dalt el primer que l'agafava se la jugava. Ni passades, ni sistema ni res de res... Trist, molt trist...
Sens dubte el millor de la tarda van ser les birres, subvencionades per l'aniversari de'n Carlos, que ens vam fotre a la Abuela (recentment reoberta amb un altre nom) on cadascú va donar la seva versió del que havia passat: els uns que ens hauriem d'haver quedat a 3a, els altres que si l'àrbitre es va acollonir amb els jugadors de l'equip rival, etc... En fi, una bona tertulia banyada amb cerveseta com feia mesos que no feiem. Amb això últim em quedo jo, ja que últimament estava tenint la sensació de que erem cada cop un equip menys "equip". I és que com està escrit en els estatuts de fundació dels Diables de les Corts: "L'equip comença al bar i acaba al bar".
Si les birres tornen a còrrer al bar segur que la pilota torna a entrar a la cistella... i si no... doncs seguirem demanant cerveses!!!
