dimarts, 10 de febrer de 2009

SEVERO CORRECTIVO...

Bé nois, crònica setmanal i poques coses a dir. Principalment perquè el Joan B i jo ens vam perdre tota la primera part ja que haviem anat de comiat de solter i no ens va donar temps d'arribar a l'hora. Per un cop a la vida el partit va començar puntual així què... La veritat és que quan vam arribar no anàvem perdent de tant, crec que anàvem 10 avall a dos minuts pel descans després d'haver fet un primer quart força decent (dos punts per sota crec...). Però la imatge que donava l'equip no era de partit igualat. Braços caiguts, poca motivació, falta d'idees, cansament, no sé, però l'equip transmetia una desidia general.

Al començar la segona part la tònica va continuar sent la mateixa. Ni un temps mort en que el Manel va cridar a l'atenció de la nostre actitud va servir per canviar massa cosa. En Lario no tenia el dia amb els triples, no hi havia director de joc i en defensa feiem aigues per tot arreu. Ens vam deixar anar molt depressa i la renda va començar a crèixer més i més.

L'útim quart va ser una autèntica desvandada. Us diré el parcial de memòria però crec que va ser un vintimolts a dos. Si... a 2. Dos punts en tot l'últim quart. L'explicació: cada atac era igual: pujàvem la pilota i quan arrivàbem a dalt el primer que l'agafava se la jugava. Ni passades, ni sistema ni res de res... Trist, molt trist...

Sens dubte el millor de la tarda van ser les birres, subvencionades per l'aniversari de'n Carlos, que ens vam fotre a la Abuela (recentment reoberta amb un altre nom) on cadascú va donar la seva versió del que havia passat: els uns que ens hauriem d'haver quedat a 3a, els altres que si l'àrbitre es va acollonir amb els jugadors de l'equip rival, etc... En fi, una bona tertulia banyada amb cerveseta com feia mesos que no feiem. Amb això últim em quedo jo, ja que últimament estava tenint la sensació de que erem cada cop un equip menys "equip". I és que com està escrit en els estatuts de fundació dels Diables de les Corts: "L'equip comença al bar i acaba al bar".

Si les birres tornen a còrrer al bar segur que la pilota torna a entrar a la cistella... i si no... doncs seguirem demanant cerveses!!!

dimarts, 27 de gener de 2009

AFECTATS PEL DESASTRE DE SANT BOI

Des del nostre bloc volem acompanyar en el sentiment a totes les families afectades per l'esfondrament dissabte passat del túnel de bateig del camp de Beisbol de Sant Boi. Des d'aquí ens agradaria donar el pesa'm i tots els nostres ànims a les familes dels 4 nens que hi van perdre la vida.

dimarts, 20 de gener de 2009

PARTE MÈDIC D'ÚLTIMA HORA

El jugador Jordi Ribot Reverter pateix una distenció del lligament rotulià amb desgarrament del lligament lateral interior i tendinitis. Tot i que el diagnòstic sona fatal, segons els serveis mèdics del club el temps estimat de baixa és "només" de 4 a 6 setmanes. Esperem que es recuperi bé i estigui a disposició de l'equip per al tram final de la temporada.

ÚTIMS PARTITS

Bé, al igual que amb l'últim partit, la veritat és que les ganes que tinc d'escriure la crònica són nul.les. I no es deu al resultat del partit sino a la situació que els envoltava. Aixi que plagiaré les paraules del mail del Dani i llestos:

Vam anar a jugar 7 (5 de l'equip + 2 "espontanis" que va reclutar el capi). Vam aguantar dignament tota la primera part fins al punt que crec que al descans guanyàvem i tot, això ja ho confirmarà el Ferran amb la seva crònica setmanal (
si, ho confirmo, 21-18). Malgrat tot, el Jordi es va lesionar al genoll al segon quart (per cert nano, com està el tema??), i érem només 6.
Aleshores, a la segona part es van posar a defensar individual 3/4 de camp i van carregar encara més el rebot i les jugades pels seus pívots. Conclusió: derrota amarga per 20 punts, perquè amb tots els nostres pivots i una mica de rotacio exterior ja veuríem que hauria passat. Però bé, això ja és especulació! :) Dani Armada.

Del partit d'aquesta setmana que sàpigueu que juguem contra Fondo, un equip que arriba precedit d'una fama de durs (en tots els aspectes) així que ja cal que anem amb compte (en tots els aspectes tmb). Aquesta última setmana van guanyar a Iris-Sol Casagemes que són els líders que anaven imbatuts. Per cert, el proper partit és precisament contra Iris el diumenge de la setmana vinent...

dimecres, 17 de desembre de 2008

CÓMO MARIA JESÚS Y SUS PAJARITOS...

I us preguntareu: Qui coi és aquesta Maria Jesús? I qui collons són aquests pajaritos? Per saber la resposta a aquestes preguntes ens en hem d'anar 25 anys enrera...

Aiii, quins temps aquells en els que somiavem ser Oliver o Benji i que el lloc del nostre cos on teniem més cabell era a sobre del cap... En fi, tot i que erem molt petits, si fem memòria segur que recordarem aquell ball ridícul en que nois i noies feien moure els braços i remenaven el culet al ritme de "pajaritos a bailar, cuando acabas de nacer, tu colita hay que mover...". Doncs la mare de tal aberració va ser una tal "Maria Jesús" que es va fer famosa pels seus concerts d'acordió. I vosaltres direu: això que coi te a veure amb el partit de la setmana passada? Doncs tot. Perquè deu ni do el concert d'acordió que ens vam marcar a Montigalà i que de poc no ens costa fer el major dels ridículs de la temporada... Venga, al lio:

Tarda freda i 2 baixes d'última hora a afegir a la ja sabuda de Natxo Barrau; Franzoni amb permís de paternitat i Héctor amb, segons ell: "una migraña horrible después de una noche de timbas de poquer", en fin, sin comentarios... Així doncs erem 9 per enfrontar-nos amb un dels cuers de la categòria que, a més a més, només presentava 6 homes a la seva plantilla.

Ens vam conjurar per sortir concentrats i a tope des del inici per tal de no haver de recòrrer a una altra remuntada èpica com la semana anterior, i per Déu que ho vam conseguir. L'equip va sortir enxufadíssim (sobretot el Lario amb 3/3 en triples seguidets), defensant dur, robant pilotes, i sortint al contraatac. D'aquesta manera va ser fàcil fer la primera estirada al marcador: 21-7 al final del primer quart.

Ara bé... segon quart: debacle total. Fosa de ploms total en atac i baixada del nivell defensiu... Conseqüència, a 2 minuts del descans sen's havien posat a tan sols 2 punts. Encara ho vam poguer arreglar una miqueta abans del descans per marxar al final amb 5 puntets d'avantatge. Cal destacar que en aquest final de període i sense que serveixi de precedent, per fi vam conseguir dur a terme una petita indicació tàctica feta des de la banqueta. A falta de 10 segons, un canvi tàctic: surt Torres entra Lario. Per una última jugada pensada perquè el Lario es quedi sol a la cantonada i provi el triple esgotant el temps. Vale que el triple no va entrar... però la jugada va ser perfecte.

Mitja part. Conjura. Ràbia. Repetició de l'equip titular i altre cop estirada cap amunt. En un tres i no res vam començar a fer punts altre cop fins a un màxim aventatge de +15 posant un 45-30 a falta de 1 minut per acabar el tercer quart. A partir d'aquí... altre cop arronssada!!!

En un últim quart per oblidar, vam dilapidar tot l'avantatge que teniem. I això, tenint en compte que l'equip rival es va quedar amb només 5 homes perquè un dels seus integrants va marxar del camp a mitjans del 3r quart (devia tenir pressa per veure el derbi l'home...). Se'm fa difícil rescatar absolutament res que fessim bé en aquest últim quart. Al final, amb tan sols 2 punts d'avantatge, i amb l'equip rival amb 4 homes per l'exclusió per personals d'un dels seus jugadors, ni tan sols vam saber jugar intel.ligentment l'última possessió. I és que a falta de 10 segons, amb possessió i jugant 5 contra 4 vam demanar un temps mort per dir 2 coses: Una indicació: jugar a les cantonades fins que s'acabi el partit; Una ordre clara: NO TIRAR!!! I que vam fer? Doncs més o menys això:

Pilota de banda, ningú obert, passada arriscada, pseudopèrdua de pilota, recuperació, encegada i ...cap a dins!!! (Que fas!!!!!!!!!??????)
Piiiiiiiiiip!!! Falta. (Ufffffff).
Dos tirs pel Maní a falta de 4 segons (Dios...).
Falla el primer (DIOOOOS).
Falla el segon!!! (SOCORS!!!).
Rebot defensiu i...

Menys mal que el llençament a la deseperada no va entrar perquè la cara de tontos que sen's haguès quedat haguès estat digne de ser immortalitzada... I és que no n'aprenem. És un dels milers de mals endèmics de l'equip (aclaració: l'alcoholisme no computa com a mal, la gula... només a vegades). Es demana temps mort, es parlen les coses. I després sortim al camp i amnèsia total. Ens passa a tots... Ni un se'n salva.

Bé, quedem-nos amb lo bò: un partit més, una victòria més. Important, ja que és rival directe per la permanència. Partit amb bona assistència de jugadors. Realment es va notar la profunditat de banqueta. Ja m'agradaria a mi veure com haguès acabat això si haguèssim sigut 7...

Bé nois, només dir-vos que ens queda un partit més abans de Nadal i després... ai després!!! La cuesta de Enero es preveu dura de veritat. Juguem contra els rivals més forts, l'un darrera l'altre i després d'un mes sense tocar pilota... Però com deia el final d'aquell llibre de Michael Ende : "Eso ya formará parte de otra historia..."

dimarts, 9 de desembre de 2008

I MÉS DOBLES...


Bé nois, sembla que aquesta nova secció està causant furor entre les masses... Ara és el nostre estimat base, el Dani, el que s'arrenca amb aquesta proposta. Jutjeu vosaltres mateixos.

dijous, 4 de desembre de 2008

JA ELS TENIM AQUÍ!!!

Bé, a falta de jornada per la setmana vinent havíem d'inventar alguna cosa per omplir el bloc... I ara que arriba el Nadal, què millor que oficialitzar el llançament dels 2 nous ninotets de diables que podreu trobar a les millors botigues aquestes festes.

El primes arriba amb un any de retard. Ell és: "Carlos el saltimbanqui". Com podreu veure porta equipades unes molles que li permeten fer salts descomunals. Cal anar amb compte ja que diuen que si l'equipes amb el complement "Voll Damm" els resultats poden ser imprevisibles...

El segon és una novetat d'aquest any: "Héctor" el Call of Duty man. Equipat amb el seu llençaflaaaameeeeeeeeeees, aspira a Rookie de la temporada. Porta les cames articulades perquè pugui fer la seva mundialment famosa "finta de la grulla"...

Si tenen el mateix éxit a les botigues que a la pista de bàsquet segur que ens forrem amb el Merchandising!!!