AIXÍ ÉS MOLT DIFÍCIL...

Guanyar un partit a 2a és complicat, fer-ho al pavelló de Montigalà sempre ha estat especialment difícil per nosaltres, jugar a les 9h tampoc se'ns ha donat mai massa bé, jugar sense cap dels 2 jugadors que pot fer de base també és un gran handicap, però a més a més de tot això, pretendre fer-ho amb tan sols 7 jugadors ja resulta gairebé impossible. Per l'acumulació de faltes, pel cansment físic i mental, possibles lesions, per moltes raons... Vistes així les coses no és d'extranyar que aquest finde sumessim la 4a derrota de la temporada enfront dels Pánxings.

El dia va començar gris, fred i massa aviat per a alguns... A part de les baixes ja conegudes de l'Albert, el Dani i en Carlos es van sumar les d'última hora les de'n Manel i en Joan Torres. Això ens deixava bastant en calces però tot i així s'havia de jugar, i la veritat és que tampoc ho vam fer malament. A l'escalfament ja vam veure que la nostre inferioritat en nombre era compensada per una absoluta superioritat en cm. Si normalment ja tenim un equip alt, ahir la diferència era encara més notable. A més a més d'això, sabiem del perill del seu jugador estrella i això ens va permetre posar-hi més atenció en defensa des d'un bon principi perquè no pogués entrar en el partit, i la veritat és que ho vam conseguir, però tot això no va ser suficient.

Al principi del partit vam provar de carregar boles al joc interior però... no ens enganyem, per més alts que siguem no tenim cap Garnett ni O'neal a l'equip. A més a més, ells alts no eren, però sabien bé com defensar a la zona i tancar el rebot. Tot i la lluita dels Natxos, Jordi, en Rul i companyia mai vam dominar amb claredat el joc interior. Per fora jo feia de base com podia, perdent més boles que donant assistències, però entre el Nillu, l'Hèctor i jo anavem fent puntet a puntet. En defensa la tàctica era clara: deixar tirar a qualsevol menys al rosset... I més o menys així vam anar fent fins al descans.

Però al 3r quart van canviar les coses. A ells els van començar a entrar els tirs, van començar a còrrer al contraatac alhora que a nosaltres ens començaven a fallar les cames (cosa lògica si pensem que només erem 7). Els llençaments no entraven, les passades no arribaven, la defensa no tancava. Aquí ens van obrir un forat de 10 punts que ja no vam ser capaços d'eixugar. Menció especial mereix el pique que el Jordi es va tenir amb la majoria de l'equip rival. Jo no se com s'ho fa però sempre acaba emprenyat amb algú aquest noi... ;) Per variar vam acabar tots carregats de faltes, amb 2 eliminats per personals i el Nillu en pista amb el bessó lesionat...

Bé nois, en aquestes condicions poques coses més es poden fer. Trobo que estem tenint uns resultats molt per sota de les nostres possibilitats reals. A cada partit que passa estic més convençut que tenim bàsquet suficient per estar a 2a però unes vegades per mala sort i altres per falta d'efectius (ja portem 2 setmanes sent només 7 jugadors) no acabem de sumar les victòries.

A veure si la setmana vinent es gira la truita i podem començar a entrar en dinàmica guanyadora el més aviat possible. La meva il.lusió és lluitar almenys per la permència fins al final i la veritat és que seria molt trist si a mitja temporada ja no tinguessim res a fer.

SE BUSCA "MANUAL DE JUEGO DEL ÚLTIMO MINUTO"

Si algú sap on trobar-lo si us plau que es posi en contacte amb nosaltres amb urgència.

Si nois, altre cop vam estar a l'all fins a l'últim moment, altre cop vam arribar al final amb opcions de victòria, altre cop vam tenir l'última possessió per guanyar el partit ... i altre cop la vam tombar d'un puto punt!!! I aquest cop la cosa és encara més greu si tenim en compte que a 47 segons del final anàvem 2 punts per sobre... en fi. És el que hi ha. Anem a la crònica.

El partit es presentava pelut ja que teníem moltes baixes (5 per ser més exactes) i per acabar-ho d'adobar, la majoria eren de pivots. Només teníem 2 homes alts, en Carlos i en Jordi i aquest últim destaca més pel seu llençament exterior que pels seus moviments sota cistella. I això amics meus es va notar. Fixeu-vos si es va notar que l'estrella de l'equip rival va ser un paio de 1,60cm d'alçada i 1,60cm tmb de diametre de panxa que ens va clavar 12 puntets ell solet a dins de la zona...

Per variar, vam sortir molt freds encaixant un parcial dur al primer quart i això ja sembla un mal endèmic de l'equip. Al principi creiem que era degut al nul escalfament que fèiem però als 2 últims partits hem escalfat com deu mana i continuem sortint a jugar amb la tensió de una iaia de 90 anys. S'haurà de posar més èmfasi en aquest aspecte als propers partits. Aquest primer quart ens va fer anar a remolc tot el partit. A més a més, vam tenir força problemes amb les faltes personals ja que el Dani, l'Hèctor i el Jordi es van carregar de faltes força aviat i la profunditat de la nostre banqueta no era precisament la de la tràquea de la Lucia Lapiedra... Ens va costar trobar un sistema d'atac efectiu, amb en Maní ofuscat amb els triples i jo amb uns percentatges d'autèntic estrellat (1/12), fins que va emergir l'autèntica estrella del partit: en Carlos. Aprofitant la seva alçada i el seu salt va estar immens a la zona, anotant en penetració, en llençaments de 3 metres, després de rebot ofensiu... i a més a més assistint a la resta de companys. Absolut MVP del partit. Ell va ser el que ens va fer estar allà fins a l'ultim moment... fins a la debacle. A 47 segons del final, amb 2 eliminats per faltes i el Dani amb 4 personals, guanyàvem de 2 i teniem el partit mig controlat, però no ho vam saber jugar. Primer cometent faltes estúpides (algunes més que discutibles però bé...) que van donar al rival la oportunitat d'anotar amb tirs lliures quan en joc no podien fer-ho. I al final, amb una última possessió 1 punt per avall que passarà als anals del bàsquet: Dani la puja, la bota, me la passa en posició d'aler i jo, amb tir franc de 4 metres, decideixo fer el pase més estúpid que es pot fer, i li tiro una patata creuant tota la pista fins a l'altre costat al Manel. Aqui la cosa ja es complica, el Manel es troba amb la bola, trepitjant la linea de 3, però suposo que empès pel seu 0/12 que portava fins al moment en triples decideix buscar al Lario... però ens tallen el pase i quan el tio de l'altre equip surt al contraatac i atropella al Maní, li xiulen personal en defensa i A CAGARLA!!!

Aquest vindria a ser el resum del partit. Una altra derrota, que en la meva opinió no hauria d'haver succeït mai. Confio que a la tornada, si aconseguim reunir un equip com deu mana, els pivots s'inflaran (Raul, esta semana hubieras pagado 2 rondas de bravas...) i guanyarem el partit. Bé, quedem-nos amb lo positiu... dels 4 partits jugats a 2a hem estat a la pomada en 3. És una bona mitja no? A veure si a partir d'ara la sort ens somriu i podem ampliar el nombre de victòries. Encara que alguna cosa em diu que aquest finde no serà el dia...

DOBLES DE L'EQUIP

Ja tenim la segona proposta!!! I és, si és possible, encara millor que l'anterior. Aquesta ens l'envia l'Albert, potser motivat per haver estat el primer "doblat". Natxo, recogeras el reto y seras tu el siguiente???

TRAVESSANT FRONTERES

Com tots haureu pogut comprovar, el nostre bloc ha travessat l'àmbit del nostre propi equip i comença a generar expectació a altres equips de la lliga. Uns vells coneguts, els Pánxings, han postejat al nostre bloc deixant els seus comentaris i opinions. Qué com ens han trobat? Ni puta idea! Haurem d'esperar que ells mateixos ens ho diguin per esbrinar-ho. Però per no quedar-nos enrere jo ja he contestat un parell de post al seu i us convido a la resta a fer el mateix. La seva adreça és: http://foros.acb.com/viewtopic.php?t=319171&postdays=0&postorder=asc&start=315
Em fà una mica d'envejeta sana veure la de gent que opina en el seu bloc, però em consola el fet de que el nostre és infinitament més guapo!!! Ara bé, quin és l'objectiu d'un bloc? Que sigui guapo o que la gent hi participi? No entrarem al debat perquè em deprimiré...

Visitar-nos mutuament els nostres espais ens pot servir tant per conèixer coses sobre la resta d'equips (ells no fan cròniques però comenten coses sobre els partits; jugadors bons del rival, tipus de joc, etc...) com per generar un bon rotllo i/o una competitivitat sana que ens ajudi en els nostres habituals piques entre equips. De moment ells han "plagiat" la nostra idea d'analitzar els rivals de la temporada, un analisi que us animaria a llegir. Ara bé, veient l'analisi que fan de nosaltres no se si ens podriem refiar gaire dels seus scouters... Aquí us la deixo:

diables....ya los conocemos del año pasado, es un partido duro que tendremos que ganar como sea. y si puede ser sin prorrogas mejor....la vuelta solo pudisteis ir 5 y aun asi solo perdisteis de 3 o 4 y con problematica de arbitro......contando que tp teniamos amanu en nuestras filas...no podemos dejar escapar este partido.equipo que ami parecer estaran en los puestos altos de media tabla, peligrosos si cojen raxas de victorias.

Media alta nanus... media alta...

YES WE CAN!!!

Si nois, com diria el nou presi dels USA: We Can. O com li agradava dir als de la cuatro aquest estiu: PODEMOS!!! Us ho mireu com vulgueu aquest cap de setmana em fet el que alguns pensaven que trigariem a conseguir o fins i tot que no arribariem a conseguir mai: guanyar un partit a 2a. I va ser contra un dels equips teòricament més difícils, i dic teòricament perquè la veritat és que han canviat molt l'equip i vista la temporada que porten, patiran per no baixar a tercera... Bé tan se val, una victòria és una victòria. Comencem amb la crònica:

El partit es preveia dur, molt dur. La pista i el rival eren coneguts i cap de les dues coses convidava a l'optimisme. Els Pares Carmelites havien baixat de primera i ens havien pegat un parell de repassos ben bons als partits amistosos que havíem jugat contra ells. Però el que no sabíem és que aquest equip ha entrat en un procés de renovació, ja que molts jugadors han passat de la trentena i ara tenen més obligacions familiars (us sona això??? quina por nois...). L'equip que els ha quedat, tot i no ser dolent del tot, no té ni la qualitat individual ni el joc d'equip que havien exhibit en èpoques anteriors.

El partit va començar com ha de ser un bon cafè a les 7h del matí: espès, espès. Amb el Dani a la banqueta la veritat és que al Maní i a mi ens faltava claredat d'idees alhora de moure la pilota. Tot això va provocar un primer quart tosc que es va resoldre a favor nostre gràcies sobretot a la feina fosca dels pivots.

Al segon quart la cosa va canviar una miqueta. Seguiem entonats en defensa i vam començar a carburar en atac. Set puntets del capi, gairebé consecutius, les entrades del Dani, la intensitat de'n Maní i els rebots dels pivots ens van fer arribar al descans amb un petit avantatge. No estàvem jugant tant bé com els partits anteriors però ho estàvem treient endavant.

El tercer quart va començar força bé. Aviat vam agafar 10 puntets d'avantatge i la cosa pintava bé... fins que l'àrbitre va pitar la 5a personal a l'únic jugador interior amb cara i ulls que tenien els Carmelites. Fins llavors ell solet havia carregat de faltes als nostres pivots i fet uns quants puntets. Al ser eliminat l'àrbitre devia pensar que el partit es desequilibrava i va començar a aplicar la llei de la compensació... Taps legals del Jordi, robos de pilota de'n Manel, defenses del Natxo, etc... tot acabava igual: PIIIIIIIIIIIP!!! Falta. Dos tirs. Tot això combinat amb una defensa més agresiva i adelantada per part de l'equip rival, ens va fer posar nerviosos i poc a poc, tir lliure a tir lliure, ens van començar a remuntar el partit fins a posar-se a 2 puntets.

Començavem l'últim quart amb el marcador apretat i el culet estret. Però quan més peluda semblava la cosa, i per un cop a la vida, va treure el millor de nosaltres mateixos. En defensa zona adelantada, intensa, increíble. I en atac dos triples consecutius de la metralleta de'n Maní, i quan aquest va ser eliminat per faltes, 6 puntets més del capi amb contratacs, rebots ofensius i intensitat redoblada. Conseqüència: parcial de 4-16 a l'últim quart i victòria per 53 a 40.

La frase del partit: No va al gimnasio? Pues que corra el Cabrón, que corra!!! (Jordi & Rul dixit quan jo demanava el canvi al segon quart amb la mà a la panxa i mort de flato després de córrer 3 contraatacs seguits).

DOBLES DE L'EQUIP

A petició del Jordi encetem una nova secció al Blog. Es tracta de trobar dobles dels membres de l'equip (bé, de la seva cara a poder ser... no del seu membre pròpiament dit) o sumes de famosos que donin com a resultat algún de nosaltres. Aquí us deixo la primera proposta. Jo crec que és perfectament vàlida. Vosaltres direu...

NOS HA FALTADO UN POQUTÍN ASÍ...

Doncs això nens, com a l'anunci del Petit Suisse, aquesta setmana ens ha faltat menys que el canto d'un duro per donar la campanada i guanyar el nostre primer partit a segona. Però comencem la crònica:

Primer partit de locals i una convocatòria més que digne; només faltaven en Manel i en Carlos. Per un cop a la vida vam arribar 15 minuts abans de l'hora per poder fer un escalfament com Déu mana i, llei de Murphy, el partit anterior va acabar mitja hora tard i al començar el partit ja estàvem cansats de tant escalfar. I de totes maneres, tant d'escalfament no va servir perquè sortíssim més enxufats. Altre cop repàs al primer quart ,però com l'últim partit sembla que ens estiguin guanyant de 20 i en realitat ho estan fent de 3... El que vol dir que alguna cosa devem esta fent bé, no? Menció especial mereix l'àrbitre, de lo milloret que ens ha pitat al consell, i més venint de l'experiència de la setmana passada amb el coixet dels collons. I us ho diu el capi que al segon quart ja li havien pitat 4 faltes...

Bé, la questió és que es va jugar bastant bé i vam arribar a l'última jugada amb 20 segons possessió i el marcador empatat a 54. Al temps mort vam estudiar la jugada: pilota al Dani perquè penetri i si se li tanquen la tregui cap al Lario i l'enxufi desde fora. I així ho vam fer, el Dani la va botar, va penetrar, va forçar l'entrada, la pilota es va pasejar per l'aro, però al final no va entrar. Però el pitjor estava per arribar: quan ja ens veiem jugant una pròrroga, el jugador que l'equip rival que havia agafat el rebot va fer dues passes i va intentar llençar a la deseperada desde el propi camp i... piiiiiiiiiiiip. Ha pitat final? No! Havia pitat falta de l'Hèctor al tio que llençava!!! Una falta absolutament inexistent i que donava 2 tirs lliures a l'equip rival amb el temps acabat. Per donar més emoció a la història el primer el va fallar, però el segon no... 55 i 54 i nosaltres amb una cara de tontos que se'ns queia a terra. Però bé, per un cop a la vida ens ho vam prendre bé. L'àrbitre es va equivocar, si, però aquest cop tenim la certesa que no ho va fer de mala fe ja que havia estat xiulant tot el partit molt bé.

Així que ens hem de quedar amb que vam estar molt aprop de conseguir la primera victòria i contra un dels equips a priori compicats de la lliga. Molt més a prop del que alguns es pensaven que estariem en tota la temporada... I el més important; tot i perdre ens ho vam passar teta!!! Si seguim jugant així la victòria arribarà tard o d'hora. A veure si és aquesta semana... Com diria el gran Obama: YES WE CAN!!!